Anar al contingut

Subasta de valor comú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una subasta de valor comú és un terme econòmic que s'utilisa per a descriure un ambient en el qual l'informació sobre el valor de l'objecte de la venda es dispersa entre els oferente. El terme s'utilisa de diferents maneres per diferents persones. Segons una definició que descriu una subasta en la que el ben se subasta té el mateix valor per a tots els participants, encara que no sàpia exactament lo que este valor és. Alguns cridarien a açò una subasta de valor comú pura, utilisant els valors comuns terme per a descriure qualsevol subasta en la que (i) els postors tenen informació diferent i (ii) l'informació d'un oferente seria informatiu a un atre licitador sobre valoració d'este últim pel ben. Açò a voltes es diu una subasta de valors interdependents. En esta última definició, el model de subasta alternativa a una subasta de valor comú és un valor de la subasta privada, a on cada licitador coneix la seua pròpia valoració del be, pero no les valoracions d'atres oferente.[1]

Un fenomen important que ocorre en les subastes de valor comú és la maldicció del guanyador. Els oferente tenen només estimacions del valor del ben. Si, en promig, els oferente estimen correctament, l'oferta més alta tendix a haver segut posada per algú que sobrestimó el valor del ben. Est és un eixemple de la selecció adversa molt similar al clàssic eixemple de el "mercat de llimes" de Akerlof . Oferente racionals anticiparien la selecció adversa, per lo que a pesar de l'informació incompleta seguirà sent massa optimista, no paguen massa en promig quan són els guanyadors.[2]

A voltes el terme maldicció del guanyador s'utilisa de manera diferent, per a referir-se als casos en que els postors ingenus ignoren la selecció adversa i fan una oferta prou més alta que la d'un postor totalment racional que en realitat paguen més de lo que el be mereix la pena. Este us és freqüent en la lliteratura de l'economia experimental, en contrast en la lliteratura teòrica i empírica sobre les subastes.[3]

En un eixemple clàssic d'una subasta de valors comuns pur utilisat per a ilustrar la maldicció del guanyador, un flasco ple de monedes és subastada. El flasco tindrà el mateix valor per a qualsevol. No obstant, cada oferente té una suposició diferent sobre quants quartos hi ha en el flasco. En promig, estes conjectura poden ser correctes, pero si el guanyador és el postor en l'estimació més optimista, l'estimació se sol ser massa alta.

Poden ocórrer eixemples de la maldicció del guanyador en les subastes de licitació per a obres molt apreciades, peces d'art, antiguetats, etc

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kagel, J. H., & Levin, D. (1986). The winner's curse and public information in common value auctions. The American economic review, 894-920.
  2. Dyer, D., & Kagel, J. H. (1996). Bidding in common value auctions: How the commercial construction industry corrects for the winner's curse. Management Science, 42(10), 1463-1475.
  3. Thaler, R. H. (1988). Anomalies: The winner's curse. The Journal of Economic Perspectives, 2(1), 191-202.


Referències

[editar | editar còdic]