Anar al contingut

Strada delle 52 gallerie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Inizio strada 52 gallerie.jpg
El començ de la Strada delle 52 gallerie
Archiu:Passaggio, 15. galleria.jpg
El pas de la galeria 15a

Strada delle 52 Gallerie («El camí de 52 túnels») és una camí militar construït durant la Primera Guerra Mundial en el massiç de Pasubio. El camí, caracterisat per picos, profunts barrancs i penya-segats escarpados, serpentea entre Bocchetta Campiglia (1219 m) i Porte del Pasubio (1934 m) creuant l'ala sur de la montanya. Pel seu caràcter militar va ser construït llunt del ranc de tir de l'artilleria Austro-Hongaresa durant la Primera Guerra Mundial.

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Uscita 20. galleria.jpg
Part superior de l'entrada 20 túnel (Espiral túnels)

Es tracta de 6555 m de llongitut, dels quals 2280 es dividixen en 52 túnels excavades en la roca, cada túnel es numera i es caracterisa per un nom particular. L'esgambi mínim de 2,20 m va ser pensat originalment per a permetre el trànsit de les actuals dos mules en l'equipage.

Característica entre els molts túnels, és la 19, perque ademés de ser el més llarc (320 m), té una pista helicoidal 4 curves dins d'una torre jaganta de roca.

Inclús la subsegüent N. 20 està tallada en una torre de pedra, i per a superar la diferència d'altura, girs sobre sí mateixa com un sacacorchos. Este tram de la 41 i 45 corre per baix del Passo Fontana d'Ore (1875 m). L'eixida de la 47 per a aplegar al punt més alt del camí (2000 m), que oferix un magnífic panorama.

Aplicació

[editar | editar còdic]
Archiu:Parte finale della strada delle Gallerie, coi resti dell'osservatorio militare e Cima Palon sullo sfondo.jpg
El final de la ruta

Una obra mestra de l'ingenieria militar i l'audàcia (que es va produir abans del dia 33 de la 'Companyia Eixèrcit italià en l'ajuda de sis sigles dels treballadors), tenint en conte les condicions i el moment de la seua construcció, aixina com la velocitat temps: el treball es va iniciar el 6 de febrer de 1917 i es va completar en novembre de 1917.

La seua realisació era de gran importància estratègica, ya que permet la comunicació i la transferència de suministraments del regrés a la zona del cim italià de Pasubio a on es va fer càrrec de la primera llínea de fòc enemic llunt i durant tot l'any, a diferència l'estoc de Scarubbi, accessible per mijos motorisats, pero en molt més perillós baix els colps de les armes austríaques, i només durant l'estiu.

Est és sense dubte un interessant recorregut des de varis punts de vista, des del paisage a l'històrica i l'ingenieria.

Tinga en conte que està prohibit anar en la bicicleta, despuix d'una série d'accidents fatals (al contrari de rodadura molt més segur de Strada dei Scarubbi i Strada della Val vaig donar Fieno).

Vore també

[editar | editar còdic]