Stolpersteine
Stolperstein (Plantilla:IPA-de; lit: pedra d'entropeçó; paraula alemana que designa una pedra en el camí que pot fer entropeçar al caminante) —en plural Stolpersteine— és un proyecte de l'artiste alemà Gunter Demnig. El propòsit d'este monument exhortatorio és commemorar el destí dels sers humans que varen ser deportats i assessinats pels nacionalsocialistes. Són gavetes de ciment de 10x10x10 centímetros que, en la part superior, duen incrustades una placa de latón de 10x10 centímetros (3'9 polzades de costat), a on es troben gravats les senyes essencials de la persona que es commemora.[1]
Estos monuments són colocats en aceres, fent el buit necessari per a ser acollits i encementados, formant ya partix d'elles, quedant la seua superfície superior casi al ras del sol, sent este sobrepassat solament per la lleu gruixa de la placa metàlica. Este resalte sobre el nivell del sol podria ser, tal com ocorre en la colocació d'adoquinar i taulells, motiu per a ocasionar un entropeçó al caminante. En açò es basa el seu nom. Pero lo que es pretén és que la persona, en percebre el resalte en el camí, es detinga i s'incline per a llegir lo que en la placa està escrit. Este inclinament podria equivaldre a un gest de respecte per la persona que es recorda. Pero, especialment, es vol no deixar caure en l'oblit la barbàrie dels assessinats comesos, basats en el pensament nazi.[2][3] L'obra té com a objectiu commemorar a les persones exactament en l'últim lloc de residència, o, a voltes, treball, que va ser elegit lliurement per la víctima abans de ser-ho.
També hi ha una série de Stolpersteine en Espanya.[1][4][5]
Història del proyecte
[editar | editar còdic]En l'any 1990, Demnig es va interessar per commemorar artísticament el propenc cincuentenario de la deportació de 1000 roma i sinti que havien residit Colónia, ya que este acte havia segut una prova preparatòria per a les deportacions generals de judeus alemans que es varen realisar a continuació. Demnig va ser informant-se sobre este fet en archius i a través de contactes en persones que tenien recort de lo ocorregut, donant especial importància a localisar l'última residència voluntària que cada deportat va tindre en la ciutat.[6]
Mentres realisava les seues investigacions, va pensar que en lloc d'un únic monument commemoratiu podria ser més interessant realisar senzills pero abundants monuments, colocant-los molt disseminats. Aplegat a esta convicció, és quan va considerar que d'un modo econòmic es podien realisar estos monuments donant-los forma de adoquín, proveint cada u d'ells en una placa en text identificativo i insertant-los en el paviment dels carrers, integrant-se en elles.
Demnig va colocar la primera Stoperstein el 16 de decembre de 1992, data en que es complien cinquanta anys de l'orde que va impartir Heinrich Himmler per a la deportació de «gitanos», en l'adoquinar de la plaça del històric edifici de l'Ajuntament de Colónia. En la placa es podien llegir les primeres llínees del text del decret de deportació.[6]
A partir de llavors, Demnig va desenrollar el proyecte Stolpersteine, dedicant-ho a recordar a tots els assessinats pels nazis. Era un proyecte jagantesc ya que en definitiva s'aplegarien a realisar i colocar sis millons de pedres per a tindre presents als sis millons de víctimes del règim nazi.
En l'any 1994 l'artiste havia construït en el seu taller unes 250 pedres que varen ser expostes en l'iglésia de Sant Antonio en Colónia. El 4 de giner de 1995, sense tindre permís de l'Ajuntament, va colocar en les aceres les primeres pedres. A l'any següent va participar en l'exposició Künstler forschen nach Auschwitz ("Artistes investiguen sobre Auschwitz") en Berlin-Kreuzberg i va colocar 51 pedres en el carrer Oranien d'eixa localitat, carint novament d'autorisació administrativa. Va ser el 19 de juliol de 1997 quan l'administració de la localitat St. Georgen de Salzburc (Àustria), a proposta de l'iniciativa artística "Knie" i del Servici Austríac de la Memòria, una organisació dedicada al recort de les víctimes del nazisme d'esta localitat, li va permetre colocar llegalment les seues dos primeres pedres dedicats a testics de Jehová represaliados en la ciutat.
En Alemània, va tindre que esperar fins a l'any 2000 per a que l'administració de Colónia li concedira el permís per a colocar allí les pedres que havia proyectat per a eixa ciutat. A partir d'este moment, en els anys successius el proyecte va prendre força, es va difondre àmpliament, adquirint gran importància i convertint-se en el monument recordatori més descentralisat del món. Fins a giner de 2016 hi havia més de 50.000 Stolperteine en distints països d'Europa.[7]
Víctimes
[editar | editar còdic]
Les senyes sobre les persones que varen ser perseguides, deportades, assessinades o varen preferir suïcidar-se davant la persecució que estaven sofrint durant l'época de l'Alemània nazi s'investiguen per part de distintes iniciatives ciutadanes, associacions, coleges, parents i supervivents. Els grups perseguits pels nazis inclouen judeus, gitanos, chinencs, opositors polítics, membres de moviments de resistència, homosexuals, testics de Jehová i víctimes de l'eutanàsia. El banc de senyes del monument de Yad Vashem en Jerusalem supon una ajuda per a l'investigació.
Partint d'estes senyes, Demnig manufactura una gaveta de formigó de 10 centímetros de costat, cobert per una placa de latón, marcat, en general, en l'inscripció: Ací va residir, Ací va viure, Ací va ensenyar, Ací va elegir la mort, etc., el nom de la víctima, any de naiximent, el seu destí, per lo comú la data de la deportació o de la mort. La gaveta és incrustada en l'acera o el carrer davant de la porta de l'últim domicili de la víctima.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Apleguen a Espanya les 'Stolpersteine', les pedres que homenagen a les víctimes del nazisme i del franquisme» (en és). eldiario.és. Consultat el 3 d'abril de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de juny de 2018.
- ↑ «[2]».
- ↑ «Stolpersteine pedra de memòria» (en és). elfarodelguadarrama.com. Consultat el 3 d'abril de 2019.
- ↑ «[3]».
- ↑ 6,0 6,1 «Apleguen a Madrit les "Stolpersteine"» (en és). Cadena SER. Consultat el 3 d'abril de 2019.
- ↑ «Torino, 40 nuove pietre d’inciampo» (en it). riforma.it. Consultat el 3 d'abril de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stolpersteine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.