Stokesita
La stokesita és un mineral del grup dels inosilicatos, un silicat hidratat d'estany i calcio.[1] Va ser descobert en un eixemplar d'una colecció antiga, en el que estava associat a axinita, procedent de l'un aflorament en el penya-segat de Roscommon, en Botallack, Cornualles, Gran Bretanya. El descobridor, A. Hutchinson, li va posar el nom en homenage a Sir George Gabriel Stokes, matemàtic i físic.[2] No es va trobar cap eixemplar més en Cornualles fins a la década de 1970.[3]
Formació i jaciments
La stokesita és un mineral molt rar, que s'ha trobat sobretot en cavitats miarolíticas de pegmatita granítiques, format per processos hidrotermals, provablement a partir de la cassiterita. La localitat en la que més abunda és la mina de Urucum, en Galileia, Mines Gerais (Brasil). En l'antiga pedrera Isabel, coneguda també com La Saludadora, en Valdemanco (Madrit) es varen trobar a finals de la década de 1990 eixemplars en cristals d'este mineral transparents i d'un tamany de fins a 1 cm, que es consideren entre els millors del món per a esta espècie.[4] Estan situats sobre tapissos de microcristales d'albita. També s'han trobat cristals d'este mineral, aixina mateix de molt bona calitat, pero alguna cosa més menuts, en la pedrera Veneros, en Cadalso dels Vidres (Madrit).[5]
Referències
- ↑ «Stokesite. Mindat».
- ↑ Hutchinson, A.(1900).«On stokesite, a new mineral containing tin, from Cornwall».Mineralogical Magazine, 32, 433-435.
- ↑ Couper, A.G. i Clark, A.M.(1977).«Stokesite crystals from two localities in Cornwall».Mineralogical magazine, 41, 411-414.
- ↑ González del Tánago, J., Lozano, R.P., Larios, A. i L'Iglésia, A.(2012).«Stokesite crystals from La Cabrera, Madrit, Spain».The Mineralogical Record, 43, 499-508.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Silicat, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 395-396.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stokesita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.