Spidron


Un spidron és una complexa figura geomètrica composta enterament de polígons. Sobre la seua construcció, cada punt anguloso és conectat en el subsegüent. Este procés infinit resulta en la creació d'un spidron.
Orige i desenroll
Va ser modelat per primera volta en 1979 per Dániel Erdély per a la classe de disseny d'Erno Rubik, en l'Universitat hongaresa d'Art i Disseny (ara: Moholy-Nagy Universitat d'Art i Disseny). Per lo tant Dániel Erdély va donar el nom de Spidron a esta forma. El nom prové de les palabres angleses Spider (aranya) i spiral (espiral) perque la forma li va recordar la d'una tela d'aranya.
En el seu treball inicial, Erdély va començar en un hexàgon. Va combinar tots els cantons en les de l'hexàgon envolvente següent. En el seu anàlisis matemàtic dels spidrones, Stefan Stenzhorn va demostrar que qualsevol polígon (distint de quatre costats) pot ser utilisat per a crear un spidron. Ademés, es pot variar el número de punts a la següent combinació. Stefan Stenzhorn va raonar que despuix de tot, el spidron hexágonal inicial és solament el cas especial d'un spidron general.[1]
En un pla de dos dimensions, és possible realisar una teselació per mig de spidrones. La forma és coneguda per moltes obres de M.C. Escher, qui es va dedicar a la busca de cossos d'alta simetria. Per la seua simetria, són també un objecte interessant per als matemàtics.
Els spidrones poden aparéixer en un gran número de versions, i les diferents formacions fan possible el desenroll d'una gran varietat de tipos. El sistema de spidrones va ser guardonat en una medalla d'or en l'exposició Genius Europa en 2005. S'ha presentat en una série de revistes d'art, conferències i exposicions internacionals. Els desenrolls en el camp dels spidrones són un producte colectiu del treball de persones de tot lo món.
Us pràctic

Tenint en conte l'us dels spidrones, Dániel Erdély va enumerar vàries possibles aplicacions:
- S'ha plantejat que vàries capes de spidrones repetides en relleu podrien ser utilisats com a zones de choc esmortidors de deformació o en vehículs. Les seues propietats d'omplit de l'espai ho fan apte per a la construcció de blocs de construcció o joguets.
- La superfície podria ser utilisada per a crear una paret acústica ajustable o un sistema de cèlules solars que seguixquen al sol d'una manera senzilla.
- Varis edificis i estructures plegables estàtiques també es poden desenrollar basant-se en esta investigació geomètrica, que pot tindre utilitat en els viages espacials ".[2]
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 17 de decembre de 2011.. Descripció matemàtica de spidrones per Stefan Stenzhorn (en alemà).
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2011. Consultat el 28 de decembre de 2011.. El concepte del sistema de Spidrons per Dániel Erdély.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spidron» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.