Sot de Chera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Sot de Xera»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Vistes de Sot de Chera

Sot de Chera és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la conca mija del riu Turia i junt al seu afluent per la dreta, el riu Sot o Reatillo. El relleu és molt accidentat, i poca part del terme és pot aprofitar per a l'agricultura per lo quebrat del terreny.

Queda dins del poderós anticlinal juràsic d'orientació ibèrica que baixa des dels confines en la província de Conca i que termina en els peu de monts immediatament anteriors a la planicie de l'Horta valenciana. Per lo que és sèu del parc natural de Chera-Sot de Chera, primer parc geològic de la Comunitat Valenciana i un dels tres existents en Espanya.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro Mínguez Royuela PPCV
1983 - 1987 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE
1987 - 1991 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE
1991 - 1995 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE
1995 - 1999 Manuel Guijarro Cosín PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Rafael Rodrigo Boronat Grupo Independiente de Sot de Chera (GIS)
2003 - 2007 José Rafael Rodrigo Boronat Grupo Independiente de Sot de Chera (GIS)
2007 - 2011 César Rodrigo Mínguez (2007-2009)

José Rafael Rodrigo Boronat (2009-2011)

Grupo Independiente de Sot de Chera (GIS)
2011 - 2015 José Rafael Rodrigo Boronat PPCV
2015 - 2019 Tomás Cervera Carrió PPCV
2019 - 2023 Inmaculada Montón Alcañiz PSPV-PSOE
2023 Tomás Cervera Carrió PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el INE de l'any 2023, conta en una població de 423 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2021 2023
327 292 319 283 275 340 349 381 392 428 441 387 423

Economia[editar | editar còdic]

Sot de Chera és un poble eminentment agrícola. L'agricultura és intensiva, per trobar-se molt repartida la propietat en parceles chicotetes, de modo que resulten casi indivisibles. Produïx el terme tota classe de cereals, llegums, i hortalices. En arbres frutals té la varietat dels països del Mediterràneu: ambercoc, armelers, garroferes, bresquilleres, oliveres, prunes, pomes, perals i sobre tot destaca el cultiu del taronger.

La ganaderia és de lanar i porcina. Sobre l'indústria antigament la més comuna era la de la transformació del caolí, les mines del qual ya eren explotades en el sigle XIX.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de Els Serrans
Les Alcubles    Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa