Soroll de l'orina

Per soroll de l'orina s'entén el sò que produïx dit líquit en colpejar un orinal, vàter o tubo colector. Alguns dels sons generats al miccionar són particularment susceptibles de propagar-se per cossos sòlits com a parets i sostres, fent-se perceptibles en habitacions contigües del mateix edifici. Durant el procés de construcció d'un immoble, s'ha de tractar de minimisar en la mida de lo possible la audibilidad de tals sons, a l'objecte d'evitar molestar als veïns, especialment quan es tracta d'hotels i edificis de vivendes. Les mides que es deuen prendre durant la construcció per a combatre estos sorolls estan especificades en la norma DIN 4109-89 ('Protecció auditiva en l'ingenieria civil').

Els sorolls en l'instalació es calculen generalment per mig de la següent fòrmula:

$L_{IN}=30-20\cdot \log \frac{m^{\prime }}{220\cdot \text{kg}/{\text{m}}^2}$

En esta fòrmula, L_IN denota el nivell de soroll; est depén de m′, que representa la densitat superficial (kg/m²) de les parets, canalisacions i equipament sanitari presents en l'habitació. El soroll de l'orina és més baix, quant més pesades siguen les parets per metro quadrat. Aixina, el soroll decreix a una raó de 20⋅log 2 = 6,02 dB en duplicar-se la massa.