Snefru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Soris»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Estàtua de Snefru

Snefru, fon el primer faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte.

El seu nom d'Horus fon Nebmaat o Nebmaatseneferu; el seu nom Nebti fon Snefru o Seneferu; el seu nom Nesut-biti fon també Snefre o Seneferu; el seu nom d'Horus d'or fon Biknebu.

Manethó el nomena com a Soris. El seu nom està també transcrit com a Snofru, Senefer, Sephur, Sneferu, Sneferuw, Snefre i Snephur.

Fon el primer faraó en tindre el seu nom en cartuig, i és principalment pel nom d'este cartuig per lo que s'ha conegut des de llavors als faraons. El seu nom Snefru es podria traduir per 'Fer-ho bonico'. El papir de Torí li dona una duració de regnat de 24 anys i Manethó l'assigna 29. En qualsevol cas, sembla que va tindre un regnat llarc, que podria ser cap als anys 2515 al 2490 a. C.

Tradicionalment, se'l considera fill d'Huni, l'últim faraó de la dinastia III i de la reina Meresankh I. Si això és aixina, es va casar en la seua germanastra Hetepheres I, filla d'Huni. Si no era fill d'Huni, llavors era el seu gendre i d'ací vindria el canvi de dinastia. El papir de Westcar es referix a este faraó dient que no era de pura sanc real; això seria perquè la seua mare, Meresankh, no era la dòna principal del faraó Huni, sinó una dòna secundària. Seria per això que Meresankh va arreglar el casament de Snefru en Hetepheres, filla de la dona principal d'Huni (de nom no conegut), i aixina va tindre un doble dret.

A part d'Hetepheres, Snofru va tindre almenys dos dones més de les quals no se sap el nom i en les quals va tindre diversos fills. En Hatopheres, va tindre a Khufu. La primera de les dones secundàries li va donar 4 fills (Nefermaat, el fill major, que va morir segurament abans que son pare; Rahotep; Ranofer; i un del qual no es coneix el nom); i de la segona dona secundària, dos fills més: Kanefer, que fon visir i va seguir en el càrrec en Kheops, i (en dubtes) Ankhaf.

La tomba de Nefermaat va ser trobada en una mastaba prop de la piràmide de Meidum, i també de la de Rahotep. Això vol dir que encara s'enterraven en aquell lloc i que la piràmide de Dashur no s'havia iniciat o acabat, i per tant que els dós varen morir relativament jòvens.

La pedra de Palermo nomena una expedició a Núbia en que va fer 7.000 presoners. Una campanya contra els libis va tindre un resultat similar, en 11.000 presoners. També va explotar les mines del Sinaí i el seu nom figura en una inscripció en Maghara.

En l'administració interior, va donar poder als seus fills (dos d'ells foren visirs, per eixemple) i atres membres de la família, i va mantindre un poder central fort, pero per això va tindre que reorganisar la possessió de les terres entre els nobles fidels, per a evitar que tingueren massa poder, i això va estimular més tart la formació de chicotetes senyories.

La seua piràmide funerària està en Dashur, a on va construir la piràmide romboïdal o piràmide encorbada (la primera piràmide planejada aixina des de bon començament i la quarta més gran d'Egipte).

Les chicotetes piràmides escalonades que també se li atribuïxen deurien ser obra d'Huni i la seua funció no és coneguda. Snefru fon el més gran constructor perque les seues obres juntes varen utilisar més material que la gran piràmide.

Fon divinisat durant l'Imperi mig, periodo en que el seu temple funerari de Dashur fon restaurat. El cult fon especialment fort entre els miners del Sinaí.