Anar al contingut

Solidago chilensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Solidago chilensis (Solidago chilensis)


Solidago chilensis (vara d'or, romer groc, felel, llanceta del Brasil[1]), és una herbàcea perenne de la Família de les Asteraceae. Creix en jardins com a planta de flors. Florix profusamente a fins d'estiu.


Distribució

Es troba en Argentina, Chile, Uruguai, Paraguai, Bolívia i Brasil.

Propietats

De la planta s'extrau un oli essencial que té propietats antifúngiques.[2] La planta posseïx activitat gastroprotectora i no presenta toxicitat en animals d'experimentació.[3]

Taxonomia

Solidago chilensis va ser descrit per Franz Julius Ferdinand Meyen i publicat en Reise um die Erde 1: 311. 1834.[4]

Etimologia

Solidago: nom genèric que deriva del terme llatío solgut, que significa "servix per a tot o curar" que és una referència a les supostes, qualitats medicinals d'estes plantes.[5]

chilensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Chile.

Sinonímia
  • Solidago linearifolia DC.
  • Solidago linearifolia var. brachypoda Speg.
  • Solidago microglossa var. linearifolia (DC.) Baker
  • Solidago microglossa var. megapotamica DC.[6]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Solidago chilensis en Thieme
  3. ↑ http://dx.doi.org/10.3109/13880200903453131
  4. ↑ «Solidago chilensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de juny de 2012.
  5. ↑ Solidago chilensis en Noms Botànics
  6. ↑ Solidago chilensis en PlantList

Bibliografia

  1. Bucciarelli A. & et al. 2010. Evaluation of gastroprotective activity and acute toxicity of Solidago chilensis Meyen (Asteraceae). Pharm. Biol. 48 (9), 1025-1030. http://dx.doi.org/10.3109/13880200903453131.
  2. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. Fl. Prov. Jujuy 10: 1–726.
  3. Cabrera, A. L. 1971. Compositae, In: M. N. Correja (ed.),. 7: 1–451. In M. N. Correja Fl. Patagónica. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  6. Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.


Enllaços externs