Solariego (persona)

Un solariego, en la Castella i el León medievalés, era la denominació que es donava a un labriego que instalat en una terra de domini de nobles (solar), la treballava baix el règim de tinença. Era una forma de colonato que en algunes diferències, adaptades al lloc i a l'época, es poden assimilar als juniores d'hereteu i els collazos (que habiten en señoríos eclesiàstics), també en Castella i Lleó, els mesquins en Navarra i Aragó o els payeses en Catalunya.

Història

El solar era un terreny habitat i cultivat per llauradors que devien pagar una renda al senyor propietari del mateix. El solar és l'element que determina la dependència senyorial, és dir la constitució dels llauradors i els señoríos com solariegos. L'importància del solar en els estudis del medievalista J. A. García de Cortázar ho situa entre una de les organisacions socials de l'espai en l'Alta Edat Mija castellana que les dividix en: la vall, la llogaret, el solar, la vila i la comunitat de vila i terra.

El terme solariego sembla en Les Partides d'Alfonso X de Castella:

"Homo que és poblador en sol d'un atre."

I més tart en el Ordenament d'Alcalà de 1348 baix el rei Alfonso XI de Castella:

"Obligacions i prohibicions respectives á els Senyors i vassalls solariegos:

Ningun Senyor, que siga de llogaret o de solars do hobiere solariegos, no els puga prendre el solar á, ells ni á els seus fills ni á els seus nets, ni á aquells que del seu generacion vindre, pagant-li els solariegos allò que deuen pagar del seu dret; i ningun solariego no puga vendre ni empenyorar, ni enagenar cap cosa d'allò que anara del solar, llevat á un atre solariego que siga vassall d'aquell Senyor que el seu és aquell solar; i si d'una atra manera ho vengueren o lo enagenaren, no vala, i entregue-ho tot á aquell que el seu és el solar, i tota quanta guany ficiere el solariego en aquell solar..."

El solariego tenia l'obligació de "tindre poblats els solars" i d'entregar al senyor rendes que depenien del lloc i l'época. Podien ser en espècie o en metàlic ademés d'atres possibilitats adicionals com seria el cas de la serna, per la que devia acodir determinats dies de l'any a treballar per a la casa senyorial.

Encara que el solariego era un home jurídicament lliure, separant-se poc a poco de el colon tradicional, va ser conseguint alvanços socials, des de l'estadi de no poder abandonar les terres, fins a tindre llibertat de moviment, principalment a partir de el XII i poder dur-se les seues pertinences. Inclús en el citat Ordenament se li protegia: "Penes del que prenguera per força alguna cosa del solariego..."

Respecte a la condició social dels colon solariegos, els historiadors es posen d'acort en que la seua situació en Castella i Lleó va ser més favorable que en atres regnes hispànics o en el restant d'Europa.