L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Societat d'inversió de capital variable

Una societat d'inversió de capital variable (sicav)[1] és una forma d'inversió colectiva. És prou comú en Europa Occidental, especialment en Luxemburc, Suïssa, Itàlia, Espanya, França, Regne Unit, Bèlgica, República Checa. Seria lo opost a una societat d'inversió de capital fix (SICAF). De la mateixa manera que en el cas d'atres institucions d'inversió colectiva l'inversor, en principi, té dret en tot moment a solicitar la redenció de les seues unitats i el pagament de l'import a reembossar en efectiu.

Les sicav en Espanya

editar

En Espanya, i atres parts del món, una sicav és un instrument financer que permet invertir diners i diferir el pagament anual d'imposts, (de la mateixa manera que ocorre en els fondos d'inversió), pero a través de la creació d'una societat anònima l'objecte social de la qual és invertir en actius financers. Per mig d'este instrument els accionistes de la sicav tributen per les plusvalies una volta materialisen estes, repartint dividents o venent les accions de la sicav en plusvalies al tipo establit per a les rendes de capital en Espanya. Gogen de les mateixes ventages fiscals que els fondos d'inversió en una tributació per als rendiments i plusvalies de la societat del 1 % i entre el 21 % i el 27 % per als guanys patrimonials dels socis[2] derivades de la venda de participacions o el pagament de dividents.[3]

Regulació jurídica en Espanya

editar

La seua regulació jurídica se sustenta en:

  • Real Decret Llegislatiu 1/2010, de 2 de juliol,[4] pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Societats de Capital
  • Llei 35/2003 de 4 de novembre, reguladora de les Institucions d'Inversió Colectiva, modificada per Llei 31/2011, de 4 d'octubre.[5]
  • El Real Decret 1082/2012, de 13 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de desenroll de la Llei 35/2003[6] i que deroga l'anterior Real Decret 1309/2005 de novembre.

Requisits

editar

Una sicav deu complir els següents requisits:

Restriccions

editar

Té una série de restriccions a l'hora d'invertir el capital:

  • Coeficient de control: No més del 5 % dels valors deuen ser emesos o avalats per una mateixa entitat.
  • Coeficient d'inversió: A lo manco el 90 % de l'actiu estarà invertit en valors mobiliaris admesos a cotisació en mercats organisats reconeguts oficialment.
  • Coeficient de Liquidea: Mínim 3 %.
  • Coeficient de diversificació: No més del 5 % del seu actiu invertit en valors d'una mateixa societat. Este llímit queda ampliat al 10 %, sempre que el total de les inversions de la sicav, en valors en els que se supere el 5 %, no excedixca del 40 % de l'actiu de la mateixa.

Usos en Espanya

editar

Actualment este instrument d'inversió és un dels més utilisats per persones en grans capitals.[7] En 2009, les dos sicav majors d'Espanya són les d'Alicia Koplowitz, i la Família Del Pi.[8] Durant 2011, les sicav en general varen perdre valor a causa de la volatilitat dels mercats secundaris de deute sobirà. Estes pèrdues varen afectar a Alicia Koplowitz, a Isak Andic (amo de Mànec), als Polanco (primers accionistes de Pressa), a Manuel Jove (fundador de Fadesa), a Juan Abelló, a la família del Pi (propietària de Ferrovial) i a l'inversor indi Ram Bhavnani.[9]

Crítiques

editar

Les sicav són a sovint vistes com a ferramentes llegals de les grans fortunes per a eludir imposts, que apleguen a les 100 persones necessàries gràcies a individus que solament aporten el seu nom a la societat (coneguts com a socis de palla o mariachis). A sovint estos estan molt relacionats en l'inversor que aporta la major part del capital (llaços de subordinació, familiars...).[10] Des d'este punt de vista, la sicav deixaria de funcionar com a instrument colectiu per a convertir-se en una forma de gestió d'un patrimoni individual. Esta crítica està recolzada per una part dels inspectors de Facenda.[11][12][13][14]

És també criticat l'escàs poder que té l'Agència Tributària per a investigar possibles fraus, supeditat sempre al consentiment de la CNMV. La normativa que aixina ho dicta, una esmena presentada per CiU i recolzada per tots els grups parlamentaris llevat IU, va ser aprovada el 30 de juliol de 2005,[15] despuix d'un periodo en el que Facenda va estar especialment activa en l'investigació d'irregularitats en estes societats.[16] La nova llei va ser criticada tant per Facenda[17] com per IU,[18][19] els qui consideraven que concedia, en la pràctica, «immunitat fiscal en caràcter retroactiu» a les sicav.

La normativa sobre les sicav de novembre de 2010[20] suprimix la ventaja fiscal que els permetia reduir la seua capital sense tindre que pagar a Facenda i en caràcter retroactiu al 24 de setembre de 2010 lo que ha impedit traure els diners per a ficar-ho en un atre tipo d'instrument financer.

Referències

editar
  1. ↑ «sicav», millor en lletres minúscules Fundéu BBVA, consultat el 4 de giner de 2012
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2011. Consultat el 20 d'agost de 2012.
  3. ↑ «Rubalcaba vol pujar els imposts de les sicav». Expansió. Consultat el 17 de setembre de 2011.
  4. ↑ [1]
  5. ↑ http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-20331
  6. ↑ http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2012-9716
  7. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2012. Consultat el 11 de juny de 2012.
  8. ↑ http://planeta-simio.blogspot.com.es/2011/01/los-amos-de-espana-4-familia-del-pino.html
  9. ↑ «Les sicav deixen arrere el glamour en perdre diners». Consultat el 3 de giner de 2012.
  10. ↑ «Perillen 2.500 societats de les grans fortunes». Expansió. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  11. ↑ «SICAV: una reforma necessària». Blogs Públic. Consultat el 18 d'agost de 2010. «En la pràctica, les sicav s'utilisen exclusivament per a la gestió individual de carteres de grans patrimonis»
  12. ↑ «El Govern no endurirà la fiscalitat de les Sicav en el pla de lluita contra el frau, segons Inspectors». Europa Press. Consultat el 18 d'agost de 2010. «[José María Mollinedo,secretari general de Gestha] va explicar que si no es desplaça la pressió cap a estos contribuents no es conseguirà reduir el frau, perque les cantitats defraudades són molt majors i més rellevants.»
  13. ↑ «Els tècnics de Facenda demanen mà dura en les sicavs». Expansió. Consultat el 18 d'agost de 2010. «Les sicav es varen crear per a contar en a lo manco cent accionistes, i al final estan sent controlades per un només»
  14. ↑ «Els grans rics tributen al 1% de forma fraudulenta i no podem fer res». Màlaga hui. Consultat el 17 d'octubre de 2013. «Es demana un mínim de 100 socis, pero els rics creen una, posen als seus familiars i tenen el 99,999% de la societat. Després agarren a atres 90 persones, a les que cridem mariachis en l'argot, que firmen i es repartixen el 0,00001% restant de la Sicav, l'equivalent a 1.000 euros.»
  15. ↑ Íñigo de Barrón. «El Congrés aprova que la CNMV controle les sicavs». El País. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  16. ↑ «Facenda va alçar actes a 40 sicav per 60 millons d'euros en 2005». El País. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  17. ↑ «Els inspectors de Facenda denuncien l'existència d'una "amnistia fiscal" a les sicavs». El País. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  18. ↑ «IU-ICV denuncia que el Congrés 'llegalisa una amnistia fiscal' per a les sicavs». Terra Notícies. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  19. ↑ (2005) «Número d'expedient 121/000028», Congrés dels Diputats (ed.). PLE I DIPUTACIÓ PERMANENT: Sessió plenària núm. 98, Madrit, pp. 5244-5252.
  20. ↑ «En canvi fiscal i sense ell, el 14% de les sicav va camí de la dissolució». eleconomista. Consultat el 4 d'octubre de 2010.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Societat_d%27inversió_de_capital_variable&oldid=1051458»