Societat Astronòmica Nortamericana
La Societat Astronòmica Nortamericana (en inglés: American Astronomical Society o AAS, a voltes pronunciada doble A S) és una societat nortamericana d'astrònoms professionals i atres individus interessats, en sèu en Washington. L'objectiu principal de la Societat Astronòmica Nortamericana és dur més llunt a la ciència d'astronomia i els camps científics estretament relacionats. Els seus objectius secundaris inclouen millorar l'educació d'astronomia, i el suministrar una veu política als seus membres a través del cabildeo i activitats de bases.
Història
[editar | editar còdic]La societat va ser fundada en 1899 pels esforços de George Ellery Hale. La constitució del grup va ser escrita per Hale, George Comstock, Edward Morley, Simon Newcomb i Edward Pickering. Estos hòmens més atres quatre eren el primer Consell Eixecutiu de la societat, Newcomb era el primer president. Els socis inicials eren 114. El nom de AAS de la societat finalment no va ser decidit fins a 1915, abans era "Astronomical and Astrophysical Society of America" ("Societat Astronòmica i Astrofísica d'Estats Units"). Un nom propost que va precedir este nom intermig era Societat Astronòmica Nortamericana.[1]
La Societat Astronòmica Nortamericana hui té més de 6500 membres i cinc divisions: la Divisió per a Ciències Planetàries (1968), la Divisió sobre l'Astronomia Dinàmica (1969), l'Alta Divisió d'Astrofísica d'Energia (1969), la Divisió de Física Solar (1969) i la Divisió d'Astronomia Històrica (1980).
Premis
[editar | editar còdic]La AAS i les seues divisions entreguen anualment un grup de prestigiosos premis per a destacar diferents guanys en Astronomia. Entre els entregats per la Societat mateixa es poden destacar:
- Henry Norris Russell Lectureship, per guanys durant la vida en astronomia
- El Premie Newton Lacy Pierce en Astronomia, per guanys excepcionals en investigació sobre astronomia observacional, durant la carrera primerenca
- El Premi Helen B. Warner en Astronomia, per guanys excepcionals en astronomia teòrica, durant la carrera primerenca
- El Premi Beatrice M. Tinsley, per una contribució a l'astronomia creativa o innovadora
- Joseph Weber Award, per alvanços significatius en instrumentació astronòmica
- Dannie Heineman Prize for Astrophysics (junt al American Institute of Physics), per treball excepcional en astronomia
- Premi George Van Biesbroeck, per servicis excepcionals a l'astronomia
- Annie J. Cannon Award in Astronomy (entregat en conjunt en l'American Association of University Women), per guanys excepcionals en astronomia observacional, durant la carrera primerenca, per astrònom dòna
- Chambliss Astronomical Writing Award per escrits astronòmics per a audiències acadèmiques
- Chambliss Amateur Achievement Award per investigació eixemplar d'un astrònom amateur
- Astronomy Achievement Student Awards per a investigació eixemplar d'un estudiant, o estudiants graduat, que present cartells en la reunió semestral de la AAS
Divisió de Ciències Planetàries
[editar | editar còdic]La Divisió de Ciències Planetàries (Division for Planetary Sciences, coneguda com DPS per les seues sigles) és una divisió de la Societat Astronòmica Nortamericana, dedicada a l'investigació científica del sistema solar i atres sistemes planetaris. Com a tal és una societat científica internacional formada principalment per astrònoms professionals nortamericans. De la mateixa manera que la AAS té la seua sèu en Washington D. C.
El DPS va ser fundat en 1968. El primer comité organisador de la Divisió va estar compost per Edward Anders, L. Branscomb, J. W. Chamberlain, R. Goody, J. S. Hall, A. Kliore, M. B. Elroy, Tobias Owen, Gordon Pettengill, Carl Sagan i Harlan James Smith.
El DPS patrocina cinc premis científics. El Premi Kuiper per a contribucions en el camp de les ciències planetàries. El Premi Urey per alvanços significatius en investigació planetària per un científic jove. El Premi Masursky que reconeix mèrits en el servici a les ciències planetàries i l'exploració espacial. La medalla Carl Sagan que honra mèrits extraordinaris en la popularisació i comunicació de les ciències planetàries po run científic en actiu. El premi Jonathan Eberhart en periodisme científic en ciències planetàries. que reconeix mèrits importants en la difusió entre el públic general de les ciències planetàries.
El DPS es reunix anualment com a societat científica en un congrés internacional.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brant L. Sponberg and David H. DeVorkin. «How did the AAS get its name?». History of the Society. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2007. Consultat el 21 d'agost de 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sociedad Astronómica Estadounidense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.