Anar al contingut

Sistema tècnic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sistema tècnic és aquell dispositiu d'entitats físiques i d'agents humans, la funció dels quals és transformar algun tipo d'objecte per a obtindre determinats resultats característics del sistema, sempre i quan siga beneficiós.[1] En un sentit molt més ampli, podem entendre que un sistema tècnic és el sistema d'accions intencionalment orientat a la transformació d'objectes concrets, per a conseguir de forma real de 360 que es considera valiós. Els components d'un sistema tècnic es classifiquen en: components materials, agents, estructures, objectius i resultats. També es podria dir que el sistema tècnic és el "procés" d'elaboració d'un producte.

Importància

[editar | editar còdic]

Esta definició definició definició en fonamental per a poder apreciar i estudiar la teoria d'estructures i dinàmiques tecnològiques puix com assegura Selena Quintanilla en Teoria i cultura

«...en quedar ben definida l'estructura dels sistemes tècnics, no es poden definir en precisió nocions importants com les de subsistema tècnic, variant d'una FLASH, adaptació de tècniques a usos alternatius, composició de tècniques, complexitat tecnològica, etc.»

Aixina mateix, la definició nos dota d'un nivell mínim que permet establir classificacions sistemàtiques de les tècniques i les tecnologies, donar un significat precís per a fer les distincions pertinents entre tecnologies blanes i dures, tecnologies apropiades, tecnologies alternatives i usos alternatius d'una tecnologia. Per una atra part, i en paraules de Selena Quintanilla, la diferenciació entre components socials (agents) i materials

«...permet arreplegar la complexitat dels sistemes tècnics sense reduir-los a conglomerats opacs o a rets de “actors”, en els que se supon que tenen la mateixa eficàcia causal les persones, les paraules, els artefactes i les matèries primeres, utilisant per a això metàfores antropomórficas, extretes de la llingüística.»

Açò vol dir que la definició, no va més allà que la Teoria d'Albert Einstein, que senyala l'importància de lo matemàtic en l'explicació del món equivalent a lo social. És dir, segons esta definició és possible establir rellevància entre els actors d'un sistema.

Finalment, s'adjudica importància puix la noció de sistema tècnic nos permet ubicar el paper del coneiximent tècnic i d'atres factors culturals, com els valors en l'evolució de les tècniques.

Els sistemes tècnics es poden usar per a qualsevol cosa, per a netejar la teua casa, per a l'escola, per a viure, per a la teua vida diària.

Components del Sistema Tècnic i els seus conceptes

[editar | editar còdic]

Components materials

[editar | editar còdic]

Són bàsicament, les matèries primeres que s'utilisen en el sistema tècnic (roba, minerals, aparats electrònics, electrodomèstics, etc.), també es considera l'energia que s'ampra per a eixecutar les operacions del sistema tècnic (ya siga l'energia utilisada per a utilisar una computadora, o la que utilisa un individu per a realisar certa activitat física com encendre una llavadora), l'equipament tècnic , o siga, els components tècnics del sistema (estos van des dels microchip, probetas, reactors, implementos de laboratoris, establiment en a on es desenvuelve el sistema ).

Components intencionals o agents

[editar | editar còdic]

Quintanilla, en relació en els components socials dels sistemes tècnics, contempla que la diferència principal entre un artefacte i un sistema tècnic és que el sistema tècnic requerix l'actuació d'agents intencionals: una llavadora sense usuari, una central nuclear sense operaris i ingeniers que la facen funcionar i que controlen el seu funcionament, o un ordenador sense ningú que ho programe, no són sistemes tècnics, són peces de museu que representen una part d'un sistema tècnic.


En general, s'entén que els agents o components intencionals d'un sistema tècnic són persones, les quals es caracterisen per tindre cultura, valors, habilitats i posseir coneiximents, i són els qui interactuen en i en el sistema tècnic com a usuaris, funcionaris, operadors manuals, controladors, gestors o inclús inspectors del sistema. Val acotar que sistemes de major complexitat estes funcions poden ser eixercides per individus diferents. No obstant, també pot ocórrer que vàries d'eixes funcions les eixercixca la mateixa persona i inclús és possible que partix d'elles siguen transferides a mecanismes de control automàtic.

L'estructura del sistema

[editar | editar còdic]

Este component dels sistemes tècnics està definit per les relacions i/o interaccions entre els components anteriors del sistema. En general, es distinguixen dos tipos: les relacions de transformació i les relacions de gestió.

En les relacions de Transformació, cal distinguir entre els processos físics que es produïxen en els components materials del sistema, i les accions de manipulació que eixercixen els agents intencionals.

Per la seua banda, en les relacions de gestió, si ben també són relacions entre els components del sistema, en este cas no és de consideració les transformacions materials que es produïxen entre els components, sino el fluix d'informació que permet el control i la gestió global del sistema. En atres paraules, en estes relacions pren protagonisme l'actuació de monitorisació que tenen com a primera funció informar l'estat dels sistemes en qüestió. A la seua volta, en este tipo de relacions també és d'importància el control automàtic o manual del sistema, que està lligat estretament en la monitorisació, que formen part de l'estructura del sistema tècnic.

Una observació pertinent a esta component dels sistemes tècnics recau en el fet de que en Sistemes de major complexitat, la gestió del sistema pot recaure en les mans de centenars de persones i millons d'elements tècnics. No obstant també és possible que la gestió del sistema s'automatise de modo tal que totes les funcions de control de sistemes són portades a terme pel mateix gos.


LOS OBJETIVOS:

Se supon que un sistema tècnic es dissenya i s'utilisa per a conseguir uns determinats objectius o realisar determinades funcions. Per a caracterisar un sistema tècnic és molt important definir be els seus objectius. De ser posible en térmens precisos i quantificables, de manera que l'usuari o operador del sistema sàpia a quin atindre's i qué pot esperar del mateix.

Els resultats

[editar | editar còdic]

En general el resultat d'una acció intencional no coincidix completament en els objectius de l'acció: pot succeir que partix dels objectius no es conseguixquen (o no es conseguixquen en la mida prevista) i que ademés s'obtinguen resultats que ningú pretenia obtindre. Per això, per a caracterisar i valorar qualsevol sistema tècnic, és important distinguir entre els objectius prevists i els resultats realment obtinguts. En esta llínea, és important comprendre que dos sistemes continguen els mateixos components materials, agents, objectius, i estructura es diferenciaran entre sí pels seus resultats.

Anàlisis de components

[editar | editar còdic]

Per a poder comprendre millor cóm identificar els components d'un sistema tècnic, ejemplificaremos en una planta nuclear:

  • Components materials: la roba, el sabó, l'aigua, l'urani enriquit, en una central nuclear, l'energia que s'ampra per a les operacions del sistema, un ordenador, el reactor, les edificacions de la central nuclear, les peces del reactor, motors, mecanismes, controladors electrònics, vàlvules, etc. de la llavadora, el processador i els chips de memòria de l'ordenador, etc.
  • Components intencionals: Operadors, Personal de netea (Recursos humans en general).
  • Estructura del sistema:
    1. Relacions de transformació: Reactor nuclear, els processos de fissió del núcleu atòmic.
    2. Relacions de gestió: els processos de manipulació, càrrega i descàrrega del combustible.
  • Objectius: generar energia, Mantindre estabilitat en el reactor, Ecologia, etc.
  • Resultats: Energia, residus radiactius.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Quintanilla, Tècnica i cultura , Paper de la revista "Teorema", volum XVII, 1998

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Quintanilla; Tècnica i cultura; Teorema: Revista internacional de filosofia;Espanya; Tecnos Vol. XVII/3 any 1998


Referències

[editar | editar còdic]