Sistema d'arrancada per aire
Es denomina arrancada d'un motor al règim transitori en el qual es trau al mateix de la seua posició de repòs, elevant-se la seua velocitat a la velocitat de règim permanent, lo que implica que deu procurar-se el moviment del cigonyal per a iniciar el cicle d'arrancada. Per a açò és necessari un agent exterior. En motors menuts es pot usar una manivela o soga acoplada al cigonyal del mateix, o per mig d'un motor elèctric, pero en motors de gran potència (Per eixemple, motors navals) és necessari l'us de aire a alta pressió per a movilisar les peces i generar la pressió de règim.
Este mecanisme s'aplica principalment en motors Dièsel ya que l'esforç requerit per a moure a l'eix cigonyal i véncer les pressions de compressió és molt elevat. Per això, en esta classe és impossible usar qualsevol atre tipo de método d'arrancada. L'arrancada per aire comprimit està determinat per l'injecció d'este gas a elevada pressió dins del cilindre, movent el pistón i per això a tota la massa mecànica. Durant les primeres revolucions, el motor funciona com si anara a aire comprimit, fins que l'energia almagasenada pel volant siga suficient com per a véncer les resistències dels periodos de càrrega i compressió necessàries en l'alcanç de temperatura d'aire, per a l'encés del combustible, el qual ingressa en el cilindre una volta que es va inhibint l'entrada d'aire.
Principi d'acció
[editar | editar còdic]Consistix en injectar aire comprimit a la suficient pressió en els cilindres del motor durant el periodo de treball del mateix, i tallar el suministrament de dit aire comprimit quan el motor ha alcançat la velocitat suficient per a que cada émbolo comprimixca per sí mateixa l'aire, en el grau de compressió que es necessita per a que l'aire alcance temperatura suficient per a l'encés del combustible, al com es dona entrada en els cilindres al mateix temps que es va tallant l'aire d'arrancada dels mateixos.
Descripció física i funcionament
[editar | editar còdic]
El circuit es compon d'un conjunt de botellones d'aire d'almagasenament, els quals són alimentats per mig de compressors que funcionen independentment del motor o ben moguts per est. Una volta accionado el mecanisme, els botellones manen aire en una pressió d'aire de 30 kg/cm² a través d'una canonada d'alta pressió fins a una vàlvula compensada o equilibrada, denominada vàlvula d'arrancada (Denominada d'esta manera perque en rebre l'aire provinent dels botellones, esta permaneix tancada sense moure's del seu lloc) la qual està ubicada en la culata del motor. Prèviament la canonada consta d'un forcall o empalme tipo T, en a on una porció de l'aire que envien els botellones en desviat i derivat cap a una reductora o atenuador de pressió, el qual disminuïx la pressió d'aire de 30 kg/cm² fins a 7 kg/cm². Esta última porció d'aire reduït, es dirigirà a un distribuïdor d'arrancada, el qual complirà la funció d'enviar l'aire homogéneamente a cada una de les vàlvules pilot que es troben per damunt de cada una de les vàlvules compensades. Esta vàlvula realisa la seua obertura a través de l'aire que rep el distribuïdor, imprimint d'esta manera una força que descompensa la vàlvula equilibrada que es troba per davall: això ocasionarà a la vàlvula d'arrancada la seua obertura i el conseqüent ingrés dels 30 kg/cm² d'aire al cilindre.
Aclariment: Els pistones que reben la pressió de l'aire per al seu moviment, es deuen trobar en la seua fase d'expansió en el punt mort superior (PMS). Devent-se obrir la vàlvula d'arrancada en eixe precís instant.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de arranque por aire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.