Sistema TASI
Un sistema TASI (Clave Assignment Speech Interpolation) és un sistema de concentració de circuits en temps compartit, basat en el principi d'interpolació de la paraula. Quan un abonat comença a parlar se li conecta a un dels canals lliures. Si hi ha uns pocs abonats més que canals, cap dels abonats necessitarà ser interpolado en acabant de que la seua conexió inicial s'establixca, segons el concepte de provabilitat de tràfic.
Quan hi ha prou més abonats que canals, l'equip conecta molt ràpidament als abonats que estan actius i desconecta aquells que es troben en silenci en eixe moment. Per tanda, als abonats desconectats se'ls assigna a atres canals, momentàneament inactius, para quan escomencen a parlar de nou. Un abonat es desconecta només quan està en silenci.
Existix sempre la possibilitat de que hi haja més abonats buscant accés als canals que canals disponibles en eixe moment. En eixe cas la paraula dels abonats serà retallada. Açò només és pràctic per a grups grans d'abonats i canals. El guany en eficiència depén del percentage de temps total que l'abonat estiga realment parlant i de la fracció de retallada (percentage total de pèrdua de paraula tolerable).
Elements d'un sistema TASI
[editar | editar còdic]Un sistema TASI té quatre parts principals:
- · Detector de paraula
- · Commutador (o convertidor A/D) d'alta velocitat
- · Circuit de senyalisació
- · Control comú
El detector de paraula és un amplificador d'alt guany en un circuit llindar, que genera una eixida sí/no per a indicar si l'abonat parla o no. Quan l'energia de paraula a l'entrada excedix d'un nivell determinat, activa el canal corresponent.
Eixemple d'us
[editar | editar còdic]Per a un grup de 36 canals, una activitat de paraula del 40% i un guany alguna cosa major que 2, resultarà una retallada del 0,5% de la paraula. Esta retallada és a penes perceptible. No obstant, s'obté una capacitat de 72 canals efectius.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema TASI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.