Sintonia

Una sintonia és una composició musical que s'utilisa per a identificar i diferenciar un espai audiovisual dels demés. Estes poden ser composicions originals fetes per encàrrec específicament per al seu us exclusiu en un programa/canal o tractara de música prèviament creada per a tal finalitat, en el cas de la qual s'obtindrien de les anomenades biblioteques musicals.

Les denominacions amprades poden variar depenent de l'autor, el mig i l'us que es tinga previst d'elles.

Les següents són algunes categories reconegudes i destacades entre els tipos de sintonia que es creen per a televisió.

• Capçalera: Peça principal que marca el començ del programa o d'algunes de les seccions importants del mateix. Té el mateix nom que el vídeo al que acompanya i sol tindre una melodia que identifica el programa en facilitat.
• Racha: Té una duració més breu que la capçalera i la seua funció és la de marcar espais (que no requerixquen d'una identitat pròpia), o per a separar distints blocs del programa. Les raches poden ser reproduïdes des d'un vídeo en animació o com a efecte de sò acompanyat per l'image del plató, en el cas del qual es recorre generalment a un pla d'una cambra en moviment, com pot ser el cap calent (també cridada grua), per a aportar dinamisme.
• Fondo: Fa referència a la música creada per a utilisar-se, com el seu propi nom indica, a un nivell secundari respecte al restant d'elements de l'emissió, quedant l'àudio dels micròfons i el sò ambiente dels vídeos o directes del programa per damunt d'ella, escoltant-se de manera completa solament en moments molt puntuals, com en la despedida del programa. Dins d'esta categoria podem trobar vàries duració i formats d'us. Podem trobar fondos des d'uns pocs segons a un parell de minuts i, encara que totes les sintonia tinguen un punt de repetició, no sempre es produïx de la mateixa manera. Per eixemple, un Sinfín és un fondo que el seu final està perfectament enllaçat en el seu inici i per lo tant pot repetir-se infinitament mentres la funció de bucle es trobe activada en el reproductor de mijos corresponent, ya es tracte d'un sampler físic o un software d'ordenador configurat en tal finalitat. En atres ocasions per motius creatius o de producció, la duració està delimitada en la pròpia duració de la pista, i per eixe motiu (al no tractar-se estrictament d'un loop), pot incloure introducció i final com si d'una cançó instrumental es tractara; encara que per lo general la duració de la pista sol ser lo suficientment llarga com per a evitar que finalise mentres està sonant, sent normal la creació de pistes de 8, 10 o inclús 12 minuts per a sintonia que finalment solament s'utilisen uns segons i rara volta durant més de 6 minuts seguits sense parar.
• Colps: Són les més breus de totes. aixina i tot, són perfectament reconeixibles, aporten valor i reconeiximent a l'identitat sonora i conseguixen mantindre la coherència en la continuïtat del programa. La seua funcions són, entre unes atres, la de donar émfasis a determinats moments de l'emissió, servixen com a obertura i tancament de vídeos en una fugaç animació del logotip del programa, com a element de respal en transicions personalises del mezclador de vídeo, etc. En ocasions són tan ràpits que a penes dona temps a percebre la melodia, en eixe cas sol parlar-se simplement d'efectes, pero quan la melodia i instrumentació estan clarament presents, parlem de colp o transició musical.