Simpatogonia
Les simpatogonias són cèlules mare derivades de la cresta neural[1] que donen orige a estructures del sistema nerviós autònom (SNA) durant el desenroll embrionari.[2] Emigren lateralment sobre la notocorda[2] i formen la cadena simpàtica posterior en la quinta semana de gestació, migran a la corfa suprarrenal en la sexta i acaben desenrollant-se en feocromocitos en la duodècima.[1] Són cèlules menudes, en núcleu hipercromático i citoplasma escàs.[3] Existixen tumors formats per cèlules derivades de la simpatogonia, com el neuroblastoma i el ganglioneuroma.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Sánchez Turcios, 2010, p. 124.
- ↑ 2,0 2,1 Gómez de Ferraris y Campos Muñoz, 2002, p. 48.
- ↑ Kozupa, Eisenhofer y Pacak, 2013, p. 247.
- ↑ Voûte, van Putten y Burgers, 2012, p. 139.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Simpatogonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.