Anar al contingut

Silcreta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Western Kansas silcrete showing trace root fossils 20210124 131417.jpg
Silcreta
Archiu:Blombos point white.JPG
Punta bifacial de silcreta procedent de la Cova de Blombos, Suràfrica, Paleolític mig
(71 000 aC)

La silcreta és una roca originada per cementación de sols, reemplaçats per sílice secundària (no present inicialment).[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme es forma a partir de les paraules "sílice" i "concreció". Este neologisme és citat per primera volta per G.W. Lamplugh.[2]

Formació i distribució

[editar | editar còdic]

La silcreta es forma quan la sílice dissolta es solidifica en forma de costra en l'interior del sol. Es forma per cementación i reemplazamiento de sediment, sols o saprolitos per varis tipos de sílice secundària. Es produïxen per damunt del nivell freàtic o en ambients edàfics, en ubicacions propenques a la superfície.[1] És un material dur i resistent similar a la quarsita per la seua apariència, encara que el seu orige i procés de formació són diferents. Pot presentar-se en forma d'ópal, cuarzo criptocristalino o cuarzo ben cristalizado[1] Ho trobem en tot lo món, formant perfils en horisons geològics propis, de tipos massiu, columnar, nodular, de conglomerats, laminar, etc.,[1] i és particularment abundant en les regions àrides d'Austràlia, especialment en les formacions denominades buttes.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (2010).Reduca (Geologia). Serie Petrologia Sedimentaria..
    27.ISSN 1989-6557.Consultat el 28 de novembre de 2016.
  2. Foucault, A. et Raoult, J.-F. (1992) - « Silcrète » in Dictionnaire de géologie, Paris, Masson, 3i édition, p. 296.
  3. Ullyott, J., Nash, D., Whiteman, C.,Mortimore, R. (2004) Distribution, Peterology, and Mode of Development of Silcretes (Sarsens and Puddingstones) on the Eastern South Downs, UK. Earth Surfaces Processes and Landforms,29, 1509-1539. doi:10.1002/esp.1136.