Silbato per a gossos
Un silbato per a gossos (també conegut com silbato silenciós o silbato de Galton) és un tipo de silbato que emet un sò en el ranc ultrasònic que les persones no poden sentir pero alguns animals sí, inclosos els gossos i gats domèstics i s'utilisa per al seu entrenament. Va ser inventat en 1876 per Francis Galton i es menciona en el seu llibre Inquiries in Human Faculty and its Development,[1] en el que descriu experiments per a provar el ranc de freqüències que poden ser escoltades per diversos animals, com el gat domèstic.
El llímit superior del ranc d'oïment humà és d'aproximadament 20 kHz per a chiquets, disminuint a 15-17 kHz per a adults de mijana edat.[2] L'extrem superior del ranc d'oïment d'un gos és d'aproximadament 45 kHz, mentres que el d'un gat és de 64 kHz.[3][4] Es creu que els ancestros salvages dels gats i els gossos varen evolucionar fins a un ranc auditiu més alt per a escoltar els sons d'alta freqüència produïts pels seus assuts preferits, els chicotets rosegadors.[3] La freqüència de la majoria dels silbatos de gos està dins del ranc de 23 a 54 kHz,[5] per lo que estan per damunt del ranc de l'oït humà, encara que alguns són ajustables en el seu ranc auditiu.
Per als oïts humans, el silbato d'un gos solament produïx un chiulit silenciós.[6] La ventaja del silbato per a gossos és que no produïx el sò irritante per als humans que produiria un silbato normal, per lo que es pot usar per a entrenar o comandar animals sense molestar a les persones propenques. Els entrenadors poden usar el silbato simplement per a cridar l'atenció d'un gos o per a infligir dolor en el propòsit de modificar la seua conducta. Alguns silbatos per a gossos tenen pestanyes ajustables per al control actiu de la freqüència produïda.
Ademés dels silbatos impulsats per pulmons, també hi ha dispositius electrònics que emeten ultrasons a través d'emissors piezoelèctrics.[3] La varietat electrònica a voltes es combina en circuits de detecció de lladrit en un esforç per frenar el comportament de lladrit. Este tipo de silbato també es pot utilisar per a determinar el ranc d'oïment per a les persones i per a demostracions de física que requerixen ultrasons.
Referències
editar- ↑ Galton, Francis (1883). Inquiries into Human Faculty and its Development, p. 26-27
- ↑ «Frequency Range of Human Hearing». The Physics Factbook.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Krantz, Els (2009). Power of the Dog: Things Your Dog Ca Do That You Ca't, MacMillan, pp. 35–37. ISBN 0312567227.
- ↑ «How Well Do Dogs and Other Animals Hear?». Prof. Strain's website. School of Veterinary Medicine, Louisiana State University. Consultat el 21 de juliol de 2012.
- ↑ (2008).«Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed».Sterling Publishing Company, Inc.
- 116.Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ https://books.google.com/books?aneu=Pu2W3i7D87AC&pg=PR17&dq=dog+whistle Dogs with Jobs: Working Dogs Around the World
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Dog whistle» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió del 11 de maig de 2018, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.