El significat és un concepte epistemològic utilisat en múltiples disciplines, com la psicologia, la filosofia, la llingüística, la semiòtica i la sociologia, i la seua definició depén del camp d'estudi en el que s'utilise.

Estos usos multidisciplinario del terme no són independents i poden superpondre's més o menys; cada construcció del significat del terme pot correspondre en construccions relacionades en atres camps. Els positivistes llògics, per eixemple, varen associar el significat en la verificació científica.

Conductisme

De la mateixa manera que una idea, es diu que un significat s'expressa o comunica per mig d'un enunciat. Un significat explica l'aparició d'una paraula particular en el sentit de que si hi haguera hagut un significat diferent que expressar, provablement hauria aparegut una paraula diferent. El significat té certes ventages sobre les idees perque tenen la possibilitat de localisar-se fòra de la pell i, per tant, segons Skinner, els significats poden observar-se directament.[1][2]

Psicologia cognitiva

Jerome Bruner, un dels pares fundadors de la psicologia cognitiva, va escriure:[3]

Molt primerenc,... L'émfasis va escomençar a desplaçar-se del «significat» a la «informació», de la construcció del significat al processament de l'informació. Es tracta de qüestions profundament diferents. El factor clau en este canvi va ser l'introducció de la computació com a metàfora dominant i de la computabilidad com a criteri necessari d'un bon model teòric. L'informació és indiferent sobre el significat...


Referències

  1. ↑ Sellars, Wilfrid. 1980. "Behaviorism, language and meaning." Pacific Philosophical Quarterly 61:3-30.
  2. ↑ Skinner, B. F. 1947. Verbal Behavior. ch. 1.
  3. ↑ Bruner, Jerome. 1990. Acts of Meaning. Harvard University Press. p. 4.