Seudohistòria
La seudohistòria és una forma de discurs que intenta posar en qüestió el relat històric, utilisant una metodologia d'investigació que no respecta els procediments i tècniques pròpies de l'historiografia. La seudohistòria es caracterisa per biaixar l'investigació, és dir estudiar els fets que coincidixen en els seus postulats previs, adequar les hipòtesis per a que s'ajusten a la teoria, deixar de costat les tècniques de datació, contrastació de documents i anàlisis del text, com també per ignorar deliberadament els treballs previs, rebujar el diàlec en atres investigadors i estudiar els fets, molt poques voltes els processos històrics, utilisant modos d'investigació àmpliament superats.
Sol presentar-se, ademés, com un trencament, antiacadèmica, sensacionalista i descobridora de supostes conspiracions. Per lo general deixa de costat les demostracions en favor de les insinuacions i les sospites.
En alguns casos s'usa el terme criptohistòria per analogia en 'criptozoologia' per a referir-se al text de caràcter històric relacionat en l'ocultisme.
Seudohistoria és un concepte derivat de lo més ampli: seudociència i es relaciona moltes voltes en la nomenada seudoarqueologia. L'us d'estos conceptes pot superpondre's.
Vore també
[editar | editar còdic]- Institut Nova Història (INH)