Setka
Setka va ser un príncip egipcíac del Imperi Antic, pertanyent a la IV Dinastia (aproximadament sigle XXVI a. C.). Fill del faraó Dyedefra, és conegut principalment per una estàtua que ho representa com escriga, i és objecte de l'hipòtesis —no acreditada de forma definitiva— de que va poder haver ascendit breument al tro. La seua figura constituïx un eixemple del paper dels príncips de la cort faraònica, de la successió real i de les funcions administratives i rituals en aquella época.
Linaje i posició en la família real
[editar | editar còdic]Setka és atestat com a fill del rei del seu cos de Djedefre, la qual cosa indica que era fill llegítim del faraó i gojava d'alt ranc dinàstic.[1]
L'identitat de la seua mare no ha segut confirmada; en les fonts es propon que podria haver segut Khentetka (reina de Djedefre) o be una atra esposa real, pero sense acort definitiu.
Entre els seus germans o mijos germans apareixen els príncips Baka, Harnit (també transcrito “Hornit”) i potser Nykau‑Djedefre. També se li vincula en les germanes (o miges germanes) les princeses Neferhetepes i una atra cridada Hetepheres. [2]
El regnat del seu pare Djedefre ho situa al final del govern de l'IV Dinastia; est va elegir construir el seu complex funerari en Abu Rawash, al nort del replanell de Giza, alluntant-se de la llínea tradicional dels seus predecessors. Açò ha segut interpretat per alguns autors com un canvi significatiu en l'ubicació real per als funerals, en implicacions polítiques. [3]
Càrrecs, funcions i estatuaria
[editar | editar còdic]L'estàtua de Setka ho representa en actitut d'escriga, assentat en les cames creuades, sostenint un roll de papir i un cálamo. Tallada en granit rosa, la peça medix aproximadament 30 cm d'altura, 23 cm d'ample i 19 cm de profunditat. Va ser descoberta entre 1900 i 1901 per l'arqueòlec francés Émile Chassinat durant les excavacions en el complex funerari del seu pare, el faraó Djedefre, en Abu Rawash.[4]
En la base de l'estàtua es conserven vàries inscripcions que registren els títuls oficials del príncip: “Fill del rei del seu cos”, “Alt llector-sacerdot del seu pare”, “Intendent de la casa del matí” i “Cap del palau”. Estos títuls reflectixen l'elevada posició que Setka ocupava en la cort i permeten deduir que no va ser un simple membre de la família real, sino un representant directe de l'autoritat del faraó, en funcions tant administratives com a religioses, particularment vinculades al cult real i a l'organisació del palau.
Hipòtesis de regnat
[editar | editar còdic]Una de les qüestions més debatudes pels egiptòlecs és la possibilitat de que Setka haguera accedit al tro despuix de la mort del seu pare, el faraó Dyedefra, encara que el seu regnat hauria segut, en tal cas, extremadament breu.
L'egiptòlec britànic Aidan Dodson va propondre la teoria en la que la piràmide inacabada situada en Zawyet el-Aryan podria pertànyer a Setka. En els seus murs es varen trobar grafits en un cartuig real que termina en el signe “-Ka”. Segons Dodson, el primer signe del cartuig representa al deu Seth, #lo que permetria llegir el nom com Seth-Ka (o Set-Ka), identificant-ho en el príncip i sugerint que va aplegar a regnar com a faraó.[5]
No obstant, esta hipòtesis no conta en acceptació general entre els especialistes. Atres egiptòlecs, com Rainer Stadelmann i George Reisner, sostenen que el monument hauria segut construït per a un atre fill de Djedefre, el príncip Baka, el nom del qual es llegiria Ba-Ka o Bakarê.[6]
En conseqüència, la possible ascensió de Setka al tro deu considerar-se una hipòtesis no verificada, ya que les proves arqueològiques són escasses i el consens acadèmic seguix sent inexistent.