Servidor de claus
En seguritat informàtica, un servidor de claus és un computador que rep i posteriorment servix claus criptográficas existents a usuaris o a atres programes. Els programes dels usuaris poden estar-se eixecutant en la mateixa ret que el servidor de claus, o be, en un atre computador de la ret.
Les claus que distribuïx el servidor de claus casi sempre se suministren com a part d'un certificat de clau pública, protegit per mig de sifrat, que conté no solament la clau, sino informació sobre la «entitat», o la part propietària de la clau. El certificat sol estar en un format estàndar, com l'OpenPGP, el X.509 o el PKCS per mencionar alguns. Ademés, la clau casi sempre és pública per a permetre el seu us en un algoritme de sifrat de claus asimètric.
Història
[editar | editar còdic]Els servidors de claus eixerciten un paper important en la criptografia asimètrica. En esta classe de criptografia, un individu és capaç de generar un parell de claus, una de les quals permaneix en privat mentres l'atra es dissemina públicament. Conéixer esta clau pública no compromet la seguritat de la criptografia asimètrica. Un individu que posseïxca la clau pública d'un parell de claus pot usar-la per a portar a terme operacions sifrades que permeten comunicacions secretes en una forta autenticació de qui posseïxca la clau privada corresponent. La necessitat de tindre la clau pública d'un parell de claus per a poder iniciar una comunicació o verificar firmes constituïx un problema fonamental: localisar claus públiques en la web o demanar-les a atres individus pot requerir molt temps, ademés de ser un procés insegur. Els servidors de claus actuen com a depòsits centrals per a mitigar la necessitat de transmetre claus públiques de forma individual i poden fer les voltes de raïl d'una cadena de confiança.
El primer servidor de claus PGP per a la web va ser una creació de Marc Horowitz com a part de la seua tesis de grau[1] del MIT. El servidor de Horowitz es dia HKP Keyserver, cridat aixina pel protocol web per a OpenPGP HTTP Keyserver Protocol (HKP, per les seues sigles en anglés),[2] i permetia l'interacció dels usuaris en el servidor. Estos eren capaços de carregar, descarregar i buscar claus tant per HKP (en el port TCP 11371), com per pàgines web que eixecutaven scripts CGI. Abans de la creació de el HKP Keyserver, els servidors de claus recorrien a scripts de processament de correus electrònics per a interactuar en ells.
Enterprise PGP
[editar | editar còdic]Un servidor de claus independent, conegut com PGP Certificate Server, va ser desenrollat per PGP, Inc. i es va utilisar com el software (fins a la versió 2.5.x per al servidor) per al servidor de claus predeterminat en PGP fins a la versió 8.x (per al software client), keyserver.pgp.com. A Network Associates se li va concedir una palesa de la que és coautor Jon Calles (número de palés 6336186)[3] sobre el concepte del servidor de claus.
Per a reemplaçar el ya antiquat Certificate Server, un servidor de claus basat en LDAP va ser redissenyat en Network Associates en part per Randy Harmon i Len Sassaman, en el nom de PGP Keyserver 7. En el llançament de PGP 6.0, LDAP va ser l'interfaç de servidor de claus preferida per a les versions de PGP de Network Associates. Este servidor de claus LDAP i LDAPS (que també interoperaba en HKP per compatibilitat en versions anteriors, encara que el protocol es denominava (podria dir-se que correctament) «HTTP» o «HTTPS») també va constituir la base de les ferramentes d'administració de PGP per a servidors de claus privats en entorns corporatius, junt en un esquema para Netscape Directory Server.
PGP Keyserver 7 va ser substituït després per el PGP Global Directory, llançat en 2011 per la PGP Corporation, que permet la publicació i descàrrega de claus PGP per mig de HTTPS o LDAP.[4]
OpenPGP
[editar | editar còdic]El mundillo OpenPGP va utilisar en gran mida el seu propi desenroll de software de servidor de claus independent de la suite de PGP Corporation. El principal software utilisat fins a l'atac de spam de 2019 era «SKS» (sigla en anglés de Synchronizing Key Server), escrit per Yaron Minsky. El depòsit públic de SKS (format per moltes instalacions de SKS interconectadas) proporcionava accés a través de HKPS (HLP en TLS) i HTTPS. Finalment es va tancar en 2021 a raïl d'una série de mides induïdes pel RGPD que no va poder processar de forma eficaç.[5]
Alguns atres depòsits basats en softwares distints han aparegut a raïl del tancament del depòsit de SKS; vore #Eixemples de servidors de claus.
Servidors de claus públics front a privats
[editar | editar còdic]Molts servidors de claus d'accés públic, situats en tot lo món, són computadors que almagasenen i proporcionen claus OpenPGP a través d'Internet per als usuaris d'eixe criptosistema. En este cas, els computadors poden ser, i són en la seua majoria, gestionats per particulars com un servici pro abonament, facilitant el model de ret de confiança que utilisa PGP.
Existixen varis servidors de claus S/MIME d'accés públic per a publicar o recuperar certificats utilisats en el criptosistema S/MIME.
Existixen aixina mateix múltiples sistemes, de llicència privativa, d'infraestructura de clau pública que mantenen servidors de claus per als seus usuaris; eotos poden ser privats o públics, i és provable que solament els usuaris participants coneguen estos servidors de claus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Horowitz, Marc. «A PGP Public Key Server» (en en). Consultat el 2018-05-02.
- ↑ Shaw, David (Març de 2003). «The OpenPGP HTTP Keyserver Protocol (HKP)» (en en). Internet Engineering Task Force. Consultat el 2018-05-02.
- ↑ Plantilla:US patent
- ↑ «PGP Global Directory - Terms and Conditions».
- ↑ «SKS Keyservers» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servidor de claves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.