Pseudonaja textilis
La serp marró oriental (Pseudonaja textilis), o més coneguda com a serp marró, és una espècie d'elápido natiu d'Austràlia.[1] És la segona serp terrestre més venenosa del món segons anàlisis recents. Els seus números: LD50 de 0,15mg/kg i llongitut de fins a 2,4 m. Açò, combinat en un hàbitat que inclou la ben poblada costa este d'Austràlia, ha donat com resultat #fatalitat. Hi ha una subespecie (P. textilis pughi) en parts de Nova Guinea i illes adjacents.
Descripció
[editar | editar còdic]Les serps marrons adultes són de colors molt variables. Mentres és usual un marró uniforme, poden tindre varis patrons que inclouen punts i bandes, i anar d'una gama d'un molt pàlit color cervatillo fins al negre, incloent taronja, plateado, groc i gris. Les serps jovenils té cap negre, en una banda més clara arrere , la nuca negra, i numerosos punts de color roig-marró en la pancha. Ocasionalment tenen unes bandes creuades obscures. Tenen 17 files de mig-cos d'escamas, una escama anal dividida i 45–75 escamas subcaudales dividides. La majoria dels espècimen alcancen els 1,50 metros de llarc, són molt rars els animals que excedixen els 2 metros.
No deuen confondre's a les grans serps marrons en la serp "King Brown" (Pseudechis australis), l'hàbitat del qual compartixen en moltes àrees.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troben a lo llarc de tota la costa de l'est d'Austràlia, des de l'extrem del Veta York, a lo llarc de les costes i rancs interiors de Nova Gales del Sur, Victoria i Austràlia del Sur. Es troba ademés en àrees àrides del Territori del Nort, la regió de Kimberley en Austràlia Occidental[2] i, en número molt llimitat en Papúa Nueva Guinea. Per la seua dieta, principalment rosegadors, poden trobar-se a sovint prop de cases i granges.
Ocupen un ampli ranc d'hàbitats des de boscs de esclerófilas (selves de Eucalyptus) humides a seques i brezalés rancs costers, passant per sabanas arboledas, pasturas interiors i arbustales àrits. No es troba en selvas o atres àrees humides.
Comportament
[editar | editar còdic]La serp marró oriental és diürna (açò és, està activa de dia). Quan estan molt agitades són capaços de sostindre's sobre sí mateixes i estirar-se fins a aplegar a més de mig metro en un sol impuls, estos atributs li otorguen grans qualitats en la caça o en situacions defensives. A pesar de la seua terrible reputació, són renuentes a mossegar i reaccionar només al moviment.
Les serps varen mostrar ser sorprenentment tolerants a l'acossament, especialment a temperatures corporals similars a aquelles que exhibixen en el camp durant l'activitat estacional. Les serps més chicotetes varen passar més temps tractant d'escapar que les més grans. En la major part dels casos va haver una clara advertència abans de l'atac.[3]
Al contrari de la creència popular, les serps marrons orientals es mostren renuentes a donar mordeduras fermes aun cuando són provocades. En un estudi es va observar que en resposta a l'acossament humà, aun cuando varen anar contínuament provocades s'estima que només el 15% de les mordeduras registrades tenien potencial per a causar enverinament significatiu.[3]
Dieta
[editar | editar còdic]A pesar de ser un animal oportuniste en els seus hàbits alimentaris, la serp marró oriental menjarà qualsevol animal vertebrat, incloent granotes, fardachos, serps, pardals i rosegadors i falcons.
Verí
[editar | editar còdic]La serp marró oriental és el membre més venenós del gènero Pseudonaja, és dotze voltes més venenosa que la cobra índia (Naja naja), és la segona serp més venenosa del món despuix del taipán de l'interior.[4] Fins fa poc es creïa que era la sexta serp terrestre més ponzoñosa pero recents investigacions l'han posicionat en el segon lloc. Encara que les serps marrons buscaran evitar la confrontació, el seu verí és molt tòxic, i pot ser fatal; encara les mordeduras d'eixemplars jovenils poden resultar fatals per als humans. No obstant, per la seua major distribució, la presència en àrees urbanes i el seu temperament agressiu convertixen a la serp marró en la més perillosa i clínicament més important serp terrestre d'Austràlia.
El verí conté neurotoxinas i coagulantes sanguíneus.[5] El verí de la serp marró és llent per a produir els seus efectes, pero una volta que apareixen els síntomes alvancen en terrible rapidea i la mort és súbita i inesperada. Part del problema és que els signes primerencs de la patologia de la mordedura s'assemblen cercanamente als de la presència d'un shock sicològic i poden aixina ser mal diagnosticats. La sintomología d'enverinament inclou: fallo cardiorrespiratori, coagulació intravascular disseminada acompanyada per fibrinólisis secundària molt activa que contribuïx a la hemorràgia aguda, fallo renal, i trombocitopenia severa. El component coagulante del verí és una poderosa protrombinasa completa que constituïx més del 30% del total de les proteïnes del verí i convertix protrombina a α-trombina la qual cosa, en última instància, resulta en la desaparició clínica observada de fibrinógeno i aument acompanyat de fibrina en la sanc.[6][7] A pesar de la potència del verí, la tècnica de primers auxilis de pressió d'immovilisació és altament efectiva (com para totes les serps venenoses australianes). Si se seguixen els primers auxilis correctes i protocols de seguritat les oportunitats de morir per mordedura de serp marró oriental són mínimes.[8]
Reproducció
[editar | editar còdic]Les serps marrons es aparean durant la primavera. Els mascles s'enfronten en 'combats rituals' en atres mascles pel control del territori. El dominant copulará en les femelles en eixa àrea. Les femelles produïx una nidada de 10-40 ous a fins de primavera o principi d'estiu. Elles no cuiden el niu després de posar els ous- les serps jovenils són totalment independents de la mare.
-
El cap d'una serp marró oriental en Victoria
-
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:NRDB species
- ↑ 63(10)
- 352.doi:10.1111/j.1751-0813.1986.tb02893.x.Consultat el 17 d'abril de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 P. B. Whitaker, K. Ellis and R. Shine. The Defensive Strike of the Eastern Brownsnake, Pseudonaja textilis (Elapidae). Functional Ecology, Vol. 14, No. 1 (Feb., 2000), pp. 25-31
- ↑ «Animal Planet :: Austràlia Zoo - Venomous Snakes». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2012. Consultat el 24 de giner de 2008.
- ↑ «CSL Antivenom Handbook - Brown Snake Antivenom». Consultat el 24 de giner de 2008.
- ↑ Stocker, K., H. Hauer, et al. (1994). "Isolation and characterization of Textarin, a prothrombin activator from eastern brown snake (Pseudonaja textilis) venom." Toxicon 32(10): 1227-36.
- ↑ Willmott, N., P. Gaffney, et al. (1995). "A novell serine protease inhibitor from the Australian brown snake, Pseudonaja textilis textilis: inhibition kinetics." Fibrinolysis 9(1): 1-8.
- ↑ Pearn, J., J. Morrison, et al. (1981). "First-aid for snake-bite: efficacy of a constrictive bandage with limb immobilization in the management of human envenomation." Med-J-Aust 2(6): 293-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pseudonaja textilis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serp marró.- Animal Planet
- The Australian Reptile Park
- Austràlia Zoo [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudonaja textilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.