Anar al contingut

Serafiel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Serafiel (Hebreu שׂרפיאל, el significat del qual és "Príncip de l'Alta Orde Angélical") és el nom d'un àngel en l'escritura apócrifa del Llibre de Enoc.

Protector de Metatron, Serafiel té el ranc més alt dels serafines en els següents directament baix d'ell, Jehoel. Aparentment en alguns texts, es referixen a ell com l'Àngel de Silenci. En el mateix nom de cap dels serafines, un dels tants per a els qui es reclama este càrrec, Serafiel és un dels huit àngels juges i un príncip de la Merkabá.[1] En el Tercer Llibre de Enoc, Serafiel es descriu com un àngel enorme i lluent, tan alt com els sèt cels, en un rostre com el dels àngels i un cos com el de les àguiles. És bell com una llampada i com la llum del matí. Com a cap dels serafines, està compromés en el conte dels mateixos i els ensenya cançons per a cantar per a la glorificació de Deu (Segons la teologia cristiana, els serafines rodegen el tro de Deu i estan en constant alabanza cantant el trisagio hebreu «Kadosh, Kadosh, Kadosh»). En la tradició màgica, Serafiel és un dels governants del dia dimarts i també del planeta Mercurio. Se li invoca des del nort.[2]

Israfil provablement podria ser el seu contraparte en l'Islam, un dels Arcàngels i un àngel de la música en un nom similar i en el mateix significat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Davidson, Gustav (1967), A Dictionary of Angels, Including The Fallen Angels, Free Press, p. 267, Library of Congress Catalog Card Number: 66-19757, ISBN 9780029070505
  2. Barrett, Francis (1801), The Magus, p. 119, at sacred-texts.com