Sepulcro militar

El sepulcro militar és la tomba destinada de exprofeso per a tancar les cendres dels guerrers que moren en la batalla.

En l'Edat Mija els enterraven en totes les seues armes, colocant una estàtua damunt que tenia diverses significacions. Si havia sucumbit en la batalla, pero vencedor, en la mà dreta d'aquella posaven una espasa nueta, l'escut al costat esquerre, el yelmo sobre el cap en la visera calada, la cota d'armes subjecta en el ceñidor o cinturó i baix els seus peus la figura d'un lleó que se suponia viu.

Si el guerrer havia segut vençut, es representava sense cota d'armes, en l'espasa envainada i posada al costat esquerre, armada el cap en el yelmo, pero en la visera alçada, les mans juntes sobre el pit en actitut humil i suplicante i els peus recolzats en l'esquena d'un lleó mort. El que moria captiu, presoner de guerra o abans de ser rescatat, es representava despullat de les espuelas, sense yelmo i sense espasa, no duent més que la baïna. Ademés d'açò, el cavaller que moria sent l'últim de la seua família, li enterraven en l'escude de les seues armes com en senyal de haver-se extinguit el nom.

Referències

• J.D.W.M. (1863). Diccionari militar, Madrit.