Sensor de pluja
Un sensor de pluja és un dispositiu electrònic que canvia el seu valor d'acort en la precipitació de pluja. Hi ha dos tipos principals de sensors de pluja. El primer és un dispositiu que acumula aigua i que està conectat a un sistema automàtic de rec que provoca l'apagat del sistema en cas de pluja. El segon és un dispositiu utilisat per a protegir l'interior d'un vehícul de pluja i per a possibilitar el funcionament automàtic del limpiaparabrisas segons l'intensitat de la pluja. Una aplicació adicional, en les antenes de comunicacions per satèlit professionals, arranca un soplador d'aire que elimina les gotes d'aigua de la superfície de la membrana que cobrix la boca de l'alimentador de l'antena.
Sensors de rec
[editar | editar còdic]Els sensors de pluja per a sistemes de rec estan disponibles en versions en cables i inalàmbriques. La majoria usen discs higroscòpics que s'unflen en la presència d'aigua i s'encullen quan deixa de ploure, accionando a la seua volta un interruptor. No obstant, alguns sensors elèctrics en el mercat també medixen la cantitat d'aigua a partir d'una gaveta que gotea, o mostres conductores per a medir la cantitat d'aigua ploguda. Normalment estan conectats als terminals del control de irrigación o estan instalats en série en el circuit comú de la vàlvula del solenoide de manera que eviten que s'òbriguen les vàlvules si s'ha detectat pluja.
Alguns sensors de pluja conten també en un detector de congelamiento per a evitar que els sistemes operen en temperatures baix zero durant nits extremadament fredes.
Alguns estats dels Estats Units, com per eixemple Florida, Nova Jersey, Minnesota i Connecticut ordenen l'us de sensors de pluja en tots els sistemes de rec d'herba.
Sensors en el sector de l'automoció
[editar | editar còdic]
En 1958, el Cadillac de General Motors va experimentar en un circuit sensible a l'aigua que, en cas de pluja, activava diversos motors elèctrics per a tancar la capota d'un vehícul descapotable i pujar les finestres per a un prototip del Cadillac Eldorado.[1]
El primer dispositiu d'este tipo va ser usat per General Motors en un prototip denominat Buick LeSabre i construït sèt anys abans en 1950-51.[2]
En l'actualitat estos sensors estan integrats en un sistema per a accionar de forma automàtica els limpiaparabrisas, coneguts com limpiaparabrisas inteligents.
El sensor de pluja més freqüent és el basat en el principi de reflexió interna total: una llum infrarroja és emesa a un àngul de 45 graus en el parabrises des de la part interior. Si el cristal està mullat la cantitat de llum que retorna es veu disminuïda, i s'activen els limpiaparabrisas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Eldorado Biarritz». Archivat des d'el 1958 original, el 19 de novembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2008.
- ↑ «Li Sabre 1958». Archivat des d'el 1950-1951 original, el 19 de novembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sensor de lluvia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.