Seminari Diocesà de Sant Miguel (Oriola)
El Seminari Diocesà de Sant Miguel va ser construït en el XVIII, en resposta de les previsions del Concilie de Trento del XVI per a una adequada formació dels sacerdots i ministres de cult catòlic.
L'edifici del seminari va ser construït durant la primera mitat del XVIII a instàncies del bisbe d'Oriola Juan Elías Gómez de Terán en l'esplanada del mont de Sant Miguel com a seminari de la diòcesis d'Oriola. En eixe mateix lloc es va alçar des del XVI un lloc d'oració. El seminari es funda en el nom de Seminari Conciliar de l'Inmaculada Concepció i el Príncip San Miguel, commutant-se en l'actualitat pel de Seminari Diocesà de Sant Miguel d'Oriola.[1]
Frontera
[editar | editar còdic]Posseïx una gran frontera principal, orientada al sur. Dita frontera està exenta de decoració en tota ella, salve en l'obertura de vans que creen un ritme cadencioso en tota ella. La decoració es reduïx a la portada de l'edifici obra de cantería, llaurada i tallada, que consta de tres cossos, està decorada en motius heràldics i escenes de la Puríssima, San Miguel i el Sagrat Cor de Jesús. Posseïx dos portades bessones i sobre ella s'òbrin dos finestrals coberts en dos frontones curvos.
L'edifici és una construcció de tres altures i de planta rectangular, sent molt allargada per les circumstàncies del lloc a on es va construir.
Interior
[editar | editar còdic]En l'interior s'acullen diverses estàncies com el saló d'entrada, decorada en una bella escala que s'obri en dos trams proseguint eixos dos trams al voltant de la sala, deixant en la zona central una obertura podent contemplar-se la volta del pis superior des del primer.
Este saló dona entrada a un llarc passadiç a on s'accedix a la part de l'edificis de ponent que distribuïx la planta baixa al voltant de dos patis.
Iglésia
[editar | editar còdic]El temple va ser construït en el XVIII en estil neoclàssic de dimensions miges. Està presidit per l'Inmaculada Concepció, patrona del Seminari, obra realisada pel català Ponsoda i Bravo i que junt a la Patrona de la Diòcesis (Ntra. Sra. de Monserrat), és l'única que es troba coronada canónicamente en Oriola.
El temple està decorat en pintures d'autors com Bartolomé Albert. Ademés destaca els llenços d'escola barroca Valenciana del XVIII que decoren la sacristia.
Atres estàncies
[editar | editar còdic]Refectorio
[editar | editar còdic]Una atra estància a destacar és el refectorio del XVIII en una bella volta de mig punt dividida en trams per arcs fajones acanalados. Tota l'estància posseïx un bell zócalo d'azulejería valenciana del XVIII que reproduïx motius vegetals de colors grocs, verts, blaus i cobalt.
Saló de Graus
[editar | editar còdic]També del XVIII és el Saló de Graus. Cobert en una bell volta de tracería imitant el gòtic anglés, en terceletes i en claus en el seu creuament. Els finestrals del saló seguixen este disseny de tracería en formes rombicas i romboidals. Les portes d'accés al mateix són apuntades.
Patis
[editar | editar còdic]Ademés dispon de tres patis. En un d'ells (Juan XXIII) es troba un bust de l'Arquebisbe José García Goldáraz realisat per José Sánchez Lozano.
Biblioteca
[editar | editar còdic]Ademés destaca la Biblioteca del Seminari pel seu important contingut bibliogràfic, constituint-se en una de les biblioteques de major amplitut i importància de la Comunitat Valenciana sobre fondo antic es referix i en una de les biblioteques més importants dels Seminaris Conciliessis.
El corpus documental que té en les seues dependències posseïx obres úniques en Espanya. Aixina mateix posseïx l'archiu del Seminari Diocesà i el del Palau Episcopal, constituint-se en ell, l'Archiu Diocesà d'Oriola.
Entre els seus fondos posseïx numerosos llibres de caràcter teològic i numerosíssimes versions de la Bíblia, des d'incunable de 1472 (Venècia) i 1480 (Roma) fins a l'actualitat inclosos els fondos acumulats per l'antic Real Colege de la Companyia de Jesús en Alacant -Convent de la Preciosíssima Sanc de Crist (Alacant)- despuix de l'expulsió dels jesuïtes de la Monarquia Hispànica de 1767. Dita biblioteca va ser creixent ademés de per l'adquisició del propi Seminari, per la cessió de sacerdots i bisbes de les seues biblioteques privades, tal i com atesta l'existència d'ex-libris en dits compendios.
Ha segut somés a una important restauració el seu interior, des de l'any 1995, restant en l'actualitat la frontera.
Tot el conjunt té la consideració de Be de Rellevància Local des de 2007.
Camp de concentració i presó
[editar | editar còdic]Terminada la Guerra Civil, el recint va ser utilisat pel bando vencedor com camp de concentració de presoners republicans des d'abril fins a, a lo manco, agost de 1939. Allí va ser assessinat, entre uns atres, l'exdiputat socialiste Antonio Mairal.[2] Posteriorment, es va convertir en centre de reclusió depenent de la Direcció general de Presons de la dictadura franquista,[3] a on va estar internat a finals de 1939 l'escritor Miguel Hernández despuix de ser detingut en Oriola.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diòcesis d'Oriola-Alacant». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009.
- ↑ Ruiz (2012). La justícia de Franc, RBA Llibres, p. 396. ISBN 978-84-9006-243-2.
- ↑ Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, p. 30. ISBN 978-84-666-6478-3.
- ↑ Juanjo Payá. «Vida, presó i mort d'un poeta». Informació.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Seminari Diocesà de Sant Miguel (Oriola).- Seminari Diocesà d'Oriola
- Diòcesis d'Oriola
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seminario Diocesano de San Miguel (Orihuela)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.