Anar al contingut

Semana Gran de Bilbao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Semana Gran de Bilbao

Aste Nagusia és la principal festa de Bilbao, que se celebra anualment durant nou dies a partir del dissabte següent al 15 d'agost, festivitat de l'Asunción de La nostra Senyora.

El seu orige es remonta a finals del XIX.[1] Fins a la década de 1970, la majoria d'activitats consistien en espectàculs de pagament com òpera i tauromaquia, aixina com actes religiosos de gran solemnitat. Especialment a partir del final de la dictadura de Francisco Franco, a les activitats anteriors es varen afegir exhibicions de deport rural vasc, danses vasques, versolarisme i txistularis. A partir de 1978 es va implantar el model festiu que es manté en l'actualitat, basat en la participació popular, en les konpartsas com a referents.

Història

Orige

Els orígens de la Semana Gran se situen en el XIX. Bilbao, que llavors vivia un intens procés d'industrialisació i creiximent, va ser configurant unes festes patronals lligades a la festivitat de la Verge de Begoña. En este context, l'inauguració de la plaça de bous de Vista Alegre en 1882 va consolidar definitivament el més d'agost com el centre del calendari festiu bilbaí. Des de finals de el XIX, la ciutat celebrava llavors un variat conjunt d'actes que incloïa música en l'Arenal, fires i atraccions, espectàculs populars, regates en la riga, activitats religioses i també festejos taurins que atreen públic de tota la regió. El terme “Semana Gran” va començar a utilisar-se per a designar este ampli programa estiuenc, que combinava tradició i modernitat.

Durant les primeres décades del XX, la Semana Gran es va consolidar com una cita imprescindible en la vida bilbaïna. Els carrers s'omplien de públic en motiu de concerts, verbenes i atraccions, mentres que la riga acollia competicions deportives i exhibicions nàutiques. Era una festa que reflectia tant la vitalitat de la ciutat industrial com la seua capacitat per a reunir a gents diverses entorn a la cultura, la música i l'oci. En aquells anys, el calendari festiu bilbaí va ser guanyant prestigi i atraent visitants d'atres localitats.

Despuix de la Guerra Civil i durant el franquisme, la Semana Gran va mantindre la seua importància en la vida de la ciutat, encara que en un caràcter més institucional i oficial. El programa seguia oferint verbenes, concerts, espectàculs, activitats religioses i una gran afluència de públic en els carrers, pero en menor marge per a l'innovació o la participació espontànea. Aixina i tot, es va ser consolidant l'idea de que Bilbao, aplegada la segona quinzena d'agost, devia bolcar-se en la seua festa major.

En 1973, baix l'organisació i patrocini d'El Corte Inglés, va tindre lloc la Semana del Deport Rural Vasc, que va oferir exhibicions gratuïtes d'herri kirolak en els millors deportistes del moment. El gran acolliment popular que va tindre va fer que Quico Mochales, llavors relacions públiques dels grans almagasens, proponguera a l'alcaldesa franquista Pilar Careaga una obertura de les festes d'agost, en l'objectiu d'acostar-les als ciutadans. [2][3]


No obstant, l'idea de Mochales va ser rebujada per l'alcaldesa, i és ya en 1977 quan Zorion Eguileor, periodista i locutor de ràdio, va llançar des del seu programa l'idea de realisar una kalejira o passacarrers, per a iniciar aixina unes futures festes més populars i participatives. L'èxit de la convocatòria va superar al propi Eguileor i eixe dia es varen donar cita en el carrer unes 5000 persones, hòmens i dònes de totes les edats, dantzaris i txistularis.

Aprofitant este èxit, es va presentar de nou la proposta de Mochales a l'alcalde en funcions, José Luis Berasategui. La proposta es basava en un concurs d'idees, titulat Fem populars les Festes de Bilbao, i finalment va ser acceptada, convocant-se per l'Ajuntament de Bilbao i baix el patrocini del Tall Inglés.

En este mateix any, en una gestora municipal en l'Ajuntament i en un alcalde en funcions, José Luis Berasategui, que no es presentaria a les eleccions, es va tornar a presentar la proposta, i esta volta sí va ser acceptada. El concurs d'idees “Fem populars les Festes de Bilbao” va ser finalment convocat per l'Ajuntament de Bilbao i patrocinat pel Tall Inglés. El pròlec va ser el següent:

Les Festes de Bilbao. Durant anys i tradicionalment s'ha assegurat que carixen de l'autenticitat d'una participació popular. Que les Festes de Bilbao, en definitiva, no són populars. No transcendixen al gran públic de Bilbao perque el poble no participa en elles. Repetidament s'ha tractat el tema en els nostres mijos de comunicació social, en el sentit de que les festes en el seu esperit i argument més popular, deuen representar el tipisme i la personalitat d'un poble.

Per això, El Tall Inglés en la colaboració de l'Ajuntament de la Vila i la participació dels mijos informatius, convoca el present Concurs d'Idees baix el lema “Fem populars les Festes de Bilbao”.

Som els propis bilbaïns els qui devem aportar, sugerir, les idees realisables d'uns festejos eminentment populars, que satisfacen a les gents dels nostres barris, a la comunitat tota dels veïns de Bilbao i que responguen a l'expressió més sincera de conseguir, entre tots, “fer un Bilbao millor”.

Ara tenim l'oportunitat de fer alguna cosa positiu, de construir els començos d'unes verdaderes festes del poble, pensades pel poble i realisades per i per al poble en la participació de tots els bilbaïns.

¡Esta és l'ocasió!

Argumentario del concurs d'idees de 1978. [4]

Les bases del concurs varen ser redactades i aprovades per la Comissió Municipal Permanent, i es varen admetre propostes entre l'1 d'abril i el 31 de maig de 1978. El premi era de 100 000 pessetes, que serien pagades pels grans almagasens, i l'objectiu era buscar una àmplia participació ciutadana en la presentació d'idees realisables. A pesar de les crítiques cap a la campanya, que va aplegar a ser tachada de màrqueting comercial, va seguir alvance i va tindre prou èxit.

El jurat encarregat de valorar les idees, a proposta de Mochales, estava format a parts iguals per membres de l'Ajuntament i de les associacions veïnals que es trobaven en auge: [5]

Jaime Cebrián Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Bilbao i President de la Comissió de Governació President
Daniel Fernández Cela Regidor en representació de la Comissió de Cultura Vocal
José María Haro Secretari de la Delegació del Ministeri d'Informació i Turisme Vocal
Àngel Delclaux President del Centre d'Iniciatives Turístiques Vocal
Antonio Aguilar Vicepresident de l'Associació de Màrqueting i Publicitat de Bizkaia Vocal
Carmen Fernández de la Quadra Associació de Veïns del Caixco Vell Vocal
María Jesús Lanciano Associació de Veïns de Irala Vocal
Margari Avall Associació de Veïns de Iturralde Vocal
Carmen Moreno Associació de Veïns de Zabala Vocal

Es varen registrar un total de 37 proyectes i el 9 de juny de 1978 el jurat va seleccionar dos d'ells, sent necessari el vot de calitat del President per a resoldre l'empat. El repartiment del premi va quedar de la següent forma:

  • Txomin Barullo. El proyecte presentat per la Comissió de Cultura i Art de l'Organisació en Bizkaia de l'EMK es va dur el 75 % del premi.
  • Tximbo Zarra. El proyecte presentat per Luis Cardas es va dur el 25 % restant.

Primera Aste Nagusia

La Primera Comissió de Festes

Comissió de festes de 1978

Encara que el proyecte era consultiu i no vinculant, des del moviment popular es va buscar i va conseguir pressionar a l'Ajuntament per a que el proyecte presentat per el EMK es portara a terme. En conseqüència, i davant la necessitat de formar un primera Comissió de Festes oberta i popular, es va convocar a una assamblea en els locals de la Biblioteca de Bidebarrieta el 28 de juny a tots els organismes culturals, deportius, partits polítics i sindicats, conseguint aixina una numerosa assistència. Eixa mateixa nit es va conformar la Comissió de Festes que es constituiria el 2 de juliol, i estava formada per 17 membres:

  • Àngel Cambra
  • María Jesús Lanciano
  • Santiago Burutxaga
  • Álvaro Gurrea
  • Karmelo Landa
  • Josepe Zuazo
  • Itziar Vila
  • Natxo de Felipe
  • Antonio Car
  • Felipe Fernández
  • José Manuel Martínez
  • Marí Montero
  • Eduardo Aretxalde
  • Iñaki Bengoetxea
  • Manu Fernández
  • Josetxu Martínez
  • Marga Vázquez

En la comissió resultant no hi havia cap regidor i inclús l'alcalde en funcions va permanéixer absent per vacacions durant la celebració de les festes, deixant aixina tota la responsabilitat en mans de la pròpia comissió, sorgida íntegrament de l'associacionisme veïnal. Karmelo Landa, del colectiu cultural Txomin Barullo, va ser designat portaveu de la comissió, que es reunia en una sala anexa al saló àrap de l'Ajuntament de Bilbao i gestionava un presupost de 8.438.000 pessetes.

Zona de l'Arenal

Es decidix centralisar els actes en un únic espai geogràfic que seria el recint festiu, a on la majoria de les activitats serien grautitas. Per a este propòsit es va triar la zona de l'Arenal i del Caixco Vell, a on a dia de hui se seguixen organisant la majoria de les activitats de les comparses.

Creació de les konpartsas

Artícul principal → Bilboko Konpartsak.

En el propòsit de buscar un element dinamizador, es va fer una crida a la població per a crear comissions per barris. Les colles d'amics, associacions, sectors socials, etc. es van organisant aixina en lo que passarien a ser les comparses o konpartsas. A estes comparses se'ls demanaven uns mínims, com podien ser el fet de contar en una fanfarria i un mínim de cinquanta persones que compartiren trages d'una mateixa classe. Cada una de les comparses alçaria la seua txosna o caseta en el recint festiu, un espai en barra oberta al carrer a on se servirien begudes, menjars i a on es contaria en música. Encara que a principis d'agost no s'esperava que hi haguera més de huit comparses, es varen aplegar a formar fins a 24, conformant aixina un teixit social de més d'1.600 persones.

Recuperació dels jagants, cabezudos i Gargantúa

Dins de la dinàmica mampresa per a recuperar senyes d'identitat vasques, la Comissió de Festes es va propondre recuperar els jagants, la tradició dels quals en les festes es remontava al XVI, i a Gargantúa. De l'última generació de huit jagants realisada en 1962 no quedava cap, mentres que el Gargantúa estava destrossat en un local de l'Ajuntament i només es podia contar en 6 cabezudos desconchats i sense robage. Finalment, l'Ajuntament de Vitòria va cedir tres parelles de jagantes i la seua Gargantúa de 1922 per a les festes bilbaïnes.

Creació de Marijaia

A penes una semana abans de l'inici de les festes, la Comissió encarrega a l'artista Mari Puri Herrero la realisació d'un ninot que hauria de servir com a senya d'identitat prenent com a base la dama de Anboto. Aixina naixia Marijaia, una dòna de quatre metres d'altura, en els braços alçats en actitut festiva i maternal, vestit cridaner i somriure etern, que apareixeria per sorpresa en el primer acte.

La celebració

En la vesprada del 19 d'agost de 1978, en Begoña, la txupinera María Jesús Aguirregoitia de la konpartsa Uribarri disparava el txupin, donant aixina començ a la primera Aste Nagusia baix el model festiu que es manté en l'actualitat. El poble bilbaí es va bolcar en les seues primeres festes populars i participatives, que va desbordar inclús les expectatives de la pròpia organisació. Les festes varen finalisar en la crema de Marijaia en la riga i es va obtindre un superàvit de 360.000 pessetes que, a proposta de la Comissió, s'invertirien en la recuperació dels jagants i de Gargantúa.

Evolució de l'Aste Nagusia

En 1979 es va poder contar en el Gargantúa reconstruït, gràcies a Còmics de la Llegua, en un cost final de 400.000 pessetes que va assumir la Caixa d'Aforros Viscaïna. Els jagants, no obstant, varen seguir sent els de Vitòria, i no es recuperarien fins als carnestoltes de l'any següent.

En 1980, l'Ajuntament, en l'alcalde Jon Castañares (PNV) al cap, va apartar als colectius ciutadans de l'organisació de les festes, derivant el conflicte en dos comissions distintes: per un costat, la Comissió de Festes Municipal, formada pels regidors de el PNV; i per un atre costat, la Comissió de Festes Popular, formada per la Coordinadora de Comparses i atres colectius ciutadans. Per este conflicte, en 1980 es varen celebrar les cridades Bilboko Jaiak (en castellà, Festes de Bilbao), a on no va haver Marijaia, mocadors, txupinera, konpartsas ni participació popular.

En conseqüència, en 1981 es crea la Comissió Mixta Paritària de Festes, a on estan representats tots els regidors de totes les formacions polítiques i, de forma paritària, representants de la Coordinadora de Comparses. Este sistema, en el vot de favor per al president, és el que es manté en l'actualitat, encara que en els últims anys se li ha sumat un representant de l'Associació de Comerciants del Caixco Vell i un atre de l'Associació de Minusvàlits. [6]

En 1981 va tindre lloc l'I Certamen Pirotècnic de la Vila de Bilbao i, per petició de la Coordinadora de Comparses, els fòcs varen començar a llançar-se totes les nits de les festes.

El 2 de juliol de 2009 es va elegir a l'Aste Nagusia / Semana Gran de Bilbao, com un dels 10+2 Tesors del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya, conseguint el primer lloc en la classificació.[7]

Comparses

Artícul principal → Bilboko Konpartsak.


Les comparses o konpartsak són el centre de la Semana Gran de Bilbao. Varen sorgir en el model festiu de 1978 des de les associacions de veïns i veïnes, organisacions polítiques o, en general, del teixit associatiu bilbaí. Són característiques les txosnas que monten anualment durant la Semana Gran en el recint de l'Arenal, des d'a on dinamisen les festes en menjar, beguda, música i atres activitats. [8]

No obstant, les comparses organisen activitats durant tot l'any: els carnestoltes,[9] la fira de Sant Tomás,[10] Bilbo Kantari,[11] o la nit de Sant Joan,[12] entre unes atres.

Referències

  1. ↑ «Aste Nagusia. La semana gran de Bilbao».
  2. ↑ Tejerina, Blau (2022-08-26). «La joventut de les comparses de Aste Nagusia sorpresa per la bona marcha de la festa» (en es-es). Cadena SER. Consultat el 2025-01-08.
  3. ↑ GÓMEZ, LUIS (2016-09-15). «posar-mecha-aste-20160914223254.html 'Quico Mochales', el home que va posar la mecha de l'Aste Nagusia» (en es). El Correu. Consultat el 2025-01-08.
  4. ↑ Andueza, Iker Rioja (2022-08-20). «Marijaia torna Aste Nagusia a Bilbao tres anys despuix: "És la semana festiva més gran del món"» (en es). ElDiario.es. Consultat el 2025-01-08.
  5. ↑ GÓMEZ, LUIS (2016-09-15). «posar-mecha-aste-20160914223254.html 'Quico Mochales', el home que va posar la mecha de l'Aste Nagusia» (en es). El Correu. Consultat el 2025-01-08.
  6. ↑ «Bilbao.eus - Aste Nagusia - Aste Nagusia 2024» (en es). www.bilbao.eus. Consultat el 2025-01-13.
  7. ↑ «L'Aste Nagusia, Tesor del Patrimoni Cultural». el correu.com (2 de juliol de 2009). Consultat el 28 d'agost de 2017.
  8. ↑ «Sobre les comparses de Bilbao» (en es-es). Bilboko Konpartsak. Consultat el 2023-08-25.
  9. ↑ «Carnestoltes de Bilbao» (en es-es). Bilboko Konpartsak. Consultat el 2023-08-25.
  10. ↑ «Sant Tomas» (en es-es). Bilboko Konpartsak. Consultat el 2023-08-25.
  11. ↑ «Bilbo Kantari» (en es-es). Bilboko Konpartsak. Consultat el 2023-08-25.
  12. ↑ «Nit de Sant Joan» (en es-es). Bilboko Konpartsak. Consultat el 2023-08-25.