Anar al contingut

Selenicereus monacanthus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Selenicereus monacanthus és una espècie de planta fanerógama de la família Cactaceae.


Distribució

[editar | editar còdic]

Esta espècie es troba en Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Veneçola, Perú i Equador. És una espècie extremadament rara en la vida selvada.

Descripció

[editar | editar còdic]

Selenicereus monacanthus creix de forma arbustiva o escaladora, en sol tres costelles llaugerament ondulades que duen les areolas , que a voltes tenen una menuda extensió triangular en l'extrem superior. En les areolas apareixen 1-2 espines són rígides i unflades en la base. Les flors són de color blanc i rosat i tenen un diàmetro de fins a 17 centímetros i llongituts de fins a 28 centímetros. El pericarpi està cobert en unes poques escamas que no es solapan. El tubo de la flor es dobla cap a dalt.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita iniciamente com Cereus monacanthus per Charles Lemaire i publicada en L'Horticulteur Universel 6: 60, en 1844, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[1] Més alvance, seria transferida al gènero Hylocereus per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose en The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 190, t. 29, en 1920, nom científic que també és un sinònim actualment.[2] Ulteriormente seria transferida al gènero Selenicereus per David Richard Hunt en Cactaceae Systematics Initiatives: Bulletin of the International Cactaceae Systematics Group 36: 33, en 2017.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vore: Selenicereus

monacanthus: epítet compost dels vocablos grecs μόνος (mones); "una" i ἄκανθα (akantha); "espina".[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cereus monacanthus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-15.
  2. «Hylocereus monacanthus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de juny de 2013.
  3. «Selenicereus monacanthus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-15.
  4. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Birkhäuser 2004, ISBN 3-540-00489-0, S. 158.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]