Anar al contingut

Sege de Uspe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sege de Uspe va ser un curt sege durant la curta Guerra del Bósforo entre els aorsos i els siracenos en la débilment fortificada ciutat d'Uspe.[1]

Antecedents

Zorsines havia auxiliat a Mitrídates III en la seua guerra contra el seu germà Cotis I des de l'any 40 d. C. La facció de Mitrídates estava sent derrotat, havent perdut la ciutat d'Artezian davant les forces romanes en algun moment del 45 d. C.

El sege va començar en acabant de que el comandant dels aorsos Eunones creuara el riu Panda[2] i notara que la fortalea tenia defenses dèbils que podia usar al seu favor. Eunones va construir torres més altes que els murs per a hostigar a la gent de la ciutat en darts i fleches per a debilitar els seus defenses i obligar-los a accelerar la seua rendició.[2] Al no poder resistir més, el poble de Uspe va oferir una capitulació entregant 10.000 rehens, a lo que els aorsos varen declinar.[2] El sege en total hauria començat i terminat en un dia si l'anochecer no haguera detingut el conflicte.[2] Al no poder resistir més temps contra els aorsos, Zorsines va demanar la pau i va reconéixer la superioritat de Claudio.

En enterar-se Mitrídates de la derrota del seu aliat, també va demanar la pau perque va descobrir que el número de les seues tropes no era suficient per a continuar la guerra.[2]

Referències

  1. ↑ John Wilson Ross, Tacitus and Bracciolini. BiblioBazaar, 2008, p. 259.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tácito (trad. Carlos Coloma), Anals [1] archivat en Wayback Machine.. Madrit: Imp. Succ. de Hernando., 1910.


Referències