La grossa capa de sediment lodoso del fondo del oceà es classifica segons el seu orige.

Classificació

editar

Sediment terrígeno

editar

Es deslava de la terra abans de ser dut pels rius al llit de l'oceà. Part d'ell es deposita en la vora de la mar i forma depòsits de minerals i matèries primeres.

Sediment biógeno

editar

Està conformat per restants de diminuts organismes marins que s'han afonat fins a alcançar la seua tomba colectiva en el fondo de el mar.

Sediment hidrogenado

editar

Es compon de minerals que es lixiviaron de roques sòlides, en terra ferma, i que es varen dissoldre en l'aigua de mar.

Nòduls

editar

Les gleves negrencs del tamany d'una papa, que es coneixen com a nòduls de manganeso, són tal volta els sediment hidrogenados de major potencial econòmic. Consistixen en minerals dissolts que han segut arrastrats per les corrents oceàniques abans de cristalizarse sobre objectes del llit de la mar, com a dents de taburó o cudols. Pese a que els nòduls creixen només uns quants centímetros cada milló d'anys, anualment es produïxen molts millons d'ells. És provable que ya cobrixquen un vint per cent del fondo del oceà Pacífic, en concentracions particularment grans en el suroest d'eixe oceà front a les costes del sur de Califòrnia i d'Amèrica del Sur. Ademés del manganeso, els nòduls es componen d'elements més valiosos, com el ferro, el coure, el cobalt i el níquel. No obstant la seua explotació és costosa i la possibilitat d'extraure'ls dependrà del desenroll de robots submarins.


Referències

editar