Sediment metàlics
La grossa capa de sediment lodoso del fondo del oceà es classifica segons el seu orige.
Classificació
editarSediment terrígeno
editarEs deslava de la terra abans de ser dut pels rius al llit de l'oceà. Part d'ell es deposita en la vora de la mar i forma depòsits de minerals i matèries primeres.
Sediment biógeno
editarEstà conformat per restants de diminuts organismes marins que s'han afonat fins a alcançar la seua tomba colectiva en el fondo de el mar.
Sediment hidrogenado
editarEs compon de minerals que es lixiviaron de roques sòlides, en terra ferma, i que es varen dissoldre en l'aigua de mar.
Nòduls
editarLes gleves negrencs del tamany d'una papa, que es coneixen com a nòduls de manganeso, són tal volta els sediment hidrogenados de major potencial econòmic. Consistixen en minerals dissolts que han segut arrastrats per les corrents oceàniques abans de cristalizarse sobre objectes del llit de la mar, com a dents de taburó o cudols. Pese a que els nòduls creixen només uns quants centímetros cada milló d'anys, anualment es produïxen molts millons d'ells. És provable que ya cobrixquen un vint per cent del fondo del oceà Pacífic, en concentracions particularment grans en el suroest d'eixe oceà front a les costes del sur de Califòrnia i d'Amèrica del Sur. Ademés del manganeso, els nòduls es componen d'elements més valiosos, com el ferro, el coure, el cobalt i el níquel. No obstant la seua explotació és costosa i la possibilitat d'extraure'ls dependrà del desenroll de robots submarins.
Referències
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Sedimentos metálicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.