Sedal

En veterinària es diu sedal a una tira de tela, cinta o cordonera que es passa al través dels teixits sans o malalts en objecte terapèutic.

Els sedales es poden posar en totes les parts del cos: unes voltes s'apliquen en l'objecte de donar eixida al pus en les ferides sinuoses; unes atres despuix de haver obert un quiste per a que el pus o la serositat tinga una lliure eixida; unes atres es passen en les callositats i escirros per a promoure una supuraació més o menys, abundant i, desvanir-les per elles i algunes per últim, s'ampren com a mijos revulsius.

Quan els sedales estan llocs poc temps irriten massa la part, produïxen una inflamació més o menys considerable que termina per la supuraació i es conseguix l'objecte en que s'apliquen, verificant la revulsió; pero si la supuraació continua, els teixits s'habituen a l'estímul i no produïxen efecte terapèutic algun. I si la seua permanència és duradora ocasionen la debilitat per lo que sempre convé canviar-los de tant en tant.

L'instrument en que es posen els sedales és una agulla plana alguna cosa encorvada, més o menys llarga segons l'extensió que ha de tindre el sedal, en una obertura llongitudinal en la punta o en l'arremate per a passar la cinta, estopa o tira de llenç.

Eixecució

Per a fer esta operació pren un ajudant un plec de la pell, l'operador ho pren pel costat opost en la mateixa direcció i en un bisturí fa una incisió de mija polzada de llongitut en una direcció contrària a l'anterior, despuix es pren l'agulla en la mà dreta, s'introduïx l'incisió cuidant que la convexitat de l'agulla mire cap als músculs, es va separant la pell del teixit celular subcutàneu i li la fa córrer fins al punt que li la vol donar eixida. Es pren l'agulla en la mà esquerra recolzant-la de modo que en la seua punta eleve una miqueta la pell i es fa una atra incisió igual a la primera per a que ixca l'agulla en facilitat, s'introduïx la cinta i es tira de l'agulla deixant-la posada i nugant els seus extrems.

Regularment s'unten els sedales en unturas a l'objecte de que estimulen més corrents i durant la seua permanència es cuidarà córrer-los a sovint, repetint l'untura si fora necessari. Despuix es llava la part afectada per a llevar el pus que es queda detingut en la circumferència de les cisuras. En acabant de que els sedales han permaneixcut el temps necessari segons l'objecte de la seua indicació, es lleven tallant-los en les tijeras i traent-los per un dels seus costats, curant a continuació les ferides com a millor convinga.

Encara que els sedales poden posar-se en qualsevol part del cos a on hi haja pell, no obstant, es preferixen en molts casos les laterals de la regió cervical, l'anterior i alguna cosa inferior del pit i les anques. L'operació de posar sedales és molt comuna pero és operació que exigix un exacte coneiximent de la part anatòmica a on s'apliquen perque s'observa en molts casos que per falta d'este coneiximent, per tindre poca destrea i per no dirigir be l'agulla sol atraure's una aponeurosis, un tendó o un múscul, ocasionant inflamacions considerables, dolors molt aguts, algunes voltes convulsions i no poques espasmos parcials o generals, accidents, que com es pot imaginar, poden fer perir a l'animal.

Referències

Nicolás Casas de Mendoza (1843). Tractat complet de veterinària, Viuda de Calleja é Fills.