Schinus longifolia
.jpg)
El Molle, Schinus longifolius (Lindl.) Speg. És un arbre de poca altura en fullage glauco ceniciento i copa irregular.[1] Branques agut espinoses. La seua distribució natural comprén el sur del Brasil, noreste d'Argentina, Uruguai i Paraguay. [2]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre polígam-dioico, a voltes de porte arbustivo, siempreverde de 2-5 m d'altura. ramificat casi des de la base. Tronc color pardo grisáceo, tortuoso. Terminació de les branques agut espinoses (similar a una espina).Fulls espatuladas dispostes en fascículos, alternes, simples, allargades, cortamente pecioladas. #Inflorescència en arracades de menudes flors blanc groguenques; fruts en forma de drupes globosas violáceas d'uns 5 mm de diàmetro.[3] Fulls agrupats en ramitas curtes, en forma de espátula, d'entre 2,5 i 7 cm de llarc per 0,5 i 1,5 cm d'ample Florix en primavera. Inflorescèncias axilars. Florés blanquecinas grogues, 4-5 mm de diàmetro, en glomérulos d'1 cm de llongitut, 4-5 sépals i pétals (masculines en 10 estams, 5 majors que els restants, les femenines en estaminodios i 3 estils). Frut drupa globosa, 3-7 mm de diàmetro, violácea obscura a negra azulada. Fructifica en estiu. Es multiplica molt be per llavors. Espècie sumament resistent i rústica. Té us medicinal.
Ecologia
[editar | editar còdic]Es desenrolla en les vores dels boscs ribereños, boscs xerófilos i terres altes (boscs de serranías).
Les seues flors atrauen a diversos polinisadors i les seues drupes,fruts carnosos, a aus frugívoras.
Interaccions en insectes
[editar | editar còdic]Esta espècie i unes atres del seu mateix gènero, Schinus, sol tindre relació en insectes herbívors que complixen part del seu cicle de vida en l'arbre, alimentant-se d'ell.[4] La planta encapsula els seus ous i forma agallas, que es visualisen en els fulls per mig d'un color rojós que sol confondre's en fruts i en els tallos formen agallas esfèriques, conegudes com els "matecitos del molle".
Existixen vàries espècies de cecidógenas de la família Cecidosidae (Lepidoptera),que induïxen la formació de agallas. En resposta a l'instalació de la larva de l'insecte, l'arbre produïx estructures producte del creiximent anormal de teixits que envolen la larva i li oferixen aliment i protecció.[4]
Cecidoses eremita Curtis i Eucecidoses minutanus Brèthes són dos de les "arnes" productores de agallas en els molles. Un percentage elevat de molles presenta agallas.[4] Per una atra part els lepidòpters o arnes tenen els seus enemics naturals, són avespes parasitoides que parasitan i maten a les arnes [4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Schinus longifolius va ser descrit per (Lindl.) Speg. i publicat en Catàlec Descriptivo de les Fustes que es Varen exhibir en l'Exposició Internacional Agricultura 413. 1910.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]Schinus és el nom grec del lentisco: arbolito perenne d'esta mateixa família;
longifolius: epítet grec de longi = llarcs; i folius = fulls, per la presència de fulls allargats.
- Duvaua longifolia Lindl.
- Schinus dependens var. alfa Engl.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Molle, incens, tabanero, trementina, arbre dels matecitos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Schinus longifolius (Lindl.) Speg. | Museu Jardí Botànic Prof. Atilio Lombardo». jardinbotanico.montevideo.gub.uy. Consultat el 2024-08-10.
- ↑ «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2024-08-10.
- ↑ «v i r d i c h a c o» (en és). arbolesdelchaco.blogspot.com. Consultat el 2024-08-10.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Reviewers Volume 23 Biota Neotropica».Biota Neotropica.ISSN 1676-0611.doi:10.1590/1676-0611-bn-2023-p001.Consultat el 2024-08-11.
- ↑ Rizzo Perdomo María dels Àngels. Mestra, Dpto. de Soriano. «el+molle%I2%80%9D%3A+una+investigaci%C3%B3n+per a+viure+la+ciència%I2%80%A6 “El matecito del molle”:una investigació per a viure la ciència…». Federació Uruguayana de Magisteri i Treballadors de l'Educació Primària de la República Oriental de l'Uruguay. Consultat el 11/08/2024.
- ↑ «Schinus longifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2013.
- ↑ Schinus longifolius en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.arbolesornamentales.com/schinuspolygamus.htm
- Imàgens i descripció
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schinus longifolius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.