Sarcoma associat a vacunes
Un sarcoma associat a vacunes (VAS, en anglés) o sarcoma felino en el punt d'injecció (FISS, en anglés) és un tipo del tumor maligne trobat en gats (i rarament, gossos i furons) que ha segut vinculat a certes vacunes. VAS s'ha convertit en una preocupació per a veterinaris i amos de gats per igual i s'ha traduït en canvis en els protocols de vacuna recomanades. Estos sarcomas han segut més generalment associats en vacunes contra la ràbia i el virus de leucèmia felina, pero han afectat també a atres vacunes i medicaments injectats.[1]
Història
[editar | editar còdic]VAS va ser reconegut per primera volta en la facultat de medicina veterinària de l'Universitat de Pennsilvània en 1991.[2] Es va establir una associació entre fibrosarcomas molt agressius i punts típics d'aplicació de vacunes (entre les escàpules). Dos factors possibles per a l'aument de VAS en este temps eren l'introducció en 1985 de vacunes contra la ràbia i el virus de leucèmia felina (FeLV, en anglés) que contenen un adyuvante d'alumini, i una llei de 1987 que requeria la vacunació contra la ràbia de gats en Pennsilvània.[3] En 1993, es va establir una relació causal entre VAS i l'administració de vacunes contra la ràbia i FeLV en adyuvante d'alumini per mig de métodos epidemiologicos, i en 1996 es va formar la força de tasques del sarcoma felino associat a vacunes per a ocupar-se d'este problema.[4]
En 2003, un estudi de fibrosarcomas en furons va indicar que esta espècie també pot desenrollar VAS. Varis dels tumors estaven localisats en punts típics d'injecció i presentaven característiques histólogicas similars a les de VAS en gats.[5] També en 2003, un estudi en Itàlia va comparar fibrosarcomas de gossos en punts d'injecció i en punts no injectats en VAS en gats, i va trobar diverses semblances entre els tumors en punts d'injecció en gossos i el VAS en gats. Açò sugerix que VAS pot ocórrer en gossos.[6]
Patologia
[editar | editar còdic]Es considera que l'inflamació del teixit subcutàneu posterior a la vacunació és un factor de risc en el desenroll de VAS, i s'ha descobert que les vacunes que contenen alumini produïxen més inflamació.[7] Ademés, s'han descobert partícules de adyuvante d'alumini en macrofagos de tumors.[8] Les característiques genètiques individuals també poden contribuir a estos sarcomas en el punt d'injecció.[9] l'incidència de VAS varia entre 1 en 1000 i 1 en 10.000 gats vacunats, i s'ha descobert que són depenents de les dosis.[1] El temps entre la vacunació i la formació del tumor varia entre tres mesos i onze anys.[10] El Fibrosarcoma és el VAS més comú; atres tipos inclouen el rabdomiosarcoma, el myxosarcoma, el condrosarcoma, el sarcoma pleomórfico indiferenciado, i el sarcoma indiferenciado.[11]
Eixemples similars de sarcomas que es desenrollen com a conseqüència d'una inflamació inclouen els tumors associats en implants metàlics i materials aliens a l'organisme en humans, i sarcomas del esòfec associats en l'infecció de Spirocerca lupi en gossos, i sarcomas oculars post-trauma en gats. Els gats poden ser l'espècie en major predisposició al desenroll de VAS perque tenen una major susceptibilitat als danys d'oxidació, lo que també s'evidencia com un major risc d'anèmia de cossos de Heinz i de toxicitat del paracetamol.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2005).Journal of the American Veterinary Medical Association.226(11)Consultat el 27 d'agost de 2006.
- ↑ (1991).J Am Vet Med Assoc.199(8)
- 968.
- ↑ Kitchell. «Feline Vaccine-Associated Sarcomas». Proceedings of the 30th World Congress of the World Small Animal Veterinary Association. Consultat el 27 d'agost de 2006.
- ↑ (2006).J Am Vet Med Assoc.229(9)
- 1405–41.doi:10.2460/javma.229.9.1405.
- ↑ (2003).Vet Pathol.40(3)
- 288–93.doi:10.1354/vp.40-3-288.
- ↑ (2003).J Vet Med a Physiol Pathol Clin Med.50(6)
- 286–91.doi:10.1046/j.1439-0442.2003.00544.x.
- ↑ (2004).Journal of the American Veterinary Medical Association.225(6)Consultat el 27 d'agost de 2006.
- ↑ (2000).J Am Vet Med Assoc.216(1)
- 58–61.doi:10.2460/javma.2000.216.58.
- ↑ Veterinary Journal.188(2)
- 136–41.doi:10.1016/j.tvjl.2010.04.025.
- ↑ 10,0 10,1 (2003).Ca Vet J.44(8)
- 660–3.
- ↑ (2006).Vet Pathol.43(1)
- 55–8.doi:10.1354/vp.43-1-55.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarcoma asociado a vacunas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.