Anar al contingut

Sarcòfec Altıkulaç

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Çanakkale Archaeological Museum Sarcophagus.jpg
Sarcòfec Altıkulaç
Archiu:Altıkulaç Sarcophagus Combat scene (detail).jpg
Escena de batalla: un mercenari grec peltasta (esquerra) i un cavaller aqueménida de la Frigia helespóntica (centre) atacant a un grec psiloi (dreta), Sarcòfec Altıkulaç, principis del sigle IV a.C.[1][2]
Archiu:Altıkulaç Sarcophagus hunting scene (hunter detail with tiara).jpg
Escena de caça del javalí.[3]

El ___protected_title_0___'___protected_title_1___'___protected_title_2___, és un sarcòfec de principis de el IV (400-375 a. C.). És descrit com d'estil grecopersa.[4] El sarcòfec va ser trobat en 1998 en la tomba que cobria el túmulo Çingenetepe, en el poble de Altikulac, prop de Çan, en l'est de la Tróade, aproximadament a mig camí entre Troya i Dascilio, l'antiga capital de la Frigia helespóntica.[5] Va ser saquejat i danyat en el procés per lladres de tombes, pero gran part dels relleus va permanéixer intacta. Està fet de marbre pintat i tallat en bajorrelieve, i data de principis de el IV[6][7] És contemporàneu de les famoses tombes de Licia.

El sarcòfec provablement va pertànyer a un membre de la dinastia anatolia de la Frigia helespóntica.[6] La cara més llarga del sarcòfec està decorada en dos escenes de cacera, la caça d'un gamo en la porció esquerra, i la caça d'un javalí en la porció dreta. La cara més curta del sarcòfec està decorada en una escena de batalla, en un guerrer en armadura montat a cavall, acompanyat pel seu secuaz, llançant a un soldat caigut en armes llaugeres, provablement un psiloi grec, el seu llança.[2] El ginet és casi certament el dinasta a qui el sarcòfec va pertànyer.[2] El seu secuaz, jujant pel seu aspecte, era provablement un mercenari grec al servici del cavaller, un fet comú en l'época.


Els atres dos costats no estan decorats.[7][6][8] El sarcòfec no obstant deriva d'una llarga tradició d'iconografia real en Oriente Pròxim, especialment visible en les tombes d'Àsia Menor.[2] Esta iconografia establix un paralelisme entre la caça i el combat, abdós tractats en peu d'igualtat. La tomba s'hauria fet en vida del difunt, i ilustra les accions de la seua vida.

Donada la data i circumstància d'este sarcòfec, el dinasta representat en la caça i lluitant en batalla pot haver estat relacionat en el sátrapa de la Frigia helespóntica, Farnabazo, que va lluitar en vàries ocasions contra els grecs, particularment contra Agesilao quan este va atacar i va devastar l'àrea al voltant de Dascilio en 395 a. C.[2]

Els ossos trobats en el sarcòfec pertanyen a un home de complexió forta i d'1,70 m a 1,75 m d'altura, que va morir entre els 25 i 28 anys.[2] Va sofrir una caiguda des d'una altura a gran velocitat, provablement del seu cavall durant el combat, resultant les seues extremitats esclafades. Va sobreviure varis anys discapacitat, en les cames desalineadas en curar mal, abans de morir.

El sarcòfec s'exhibia en el Museu Arqueològic de Çanakkale, a on també es mostrava un atre destacat sarcòfec més antic de el VI, el Sarcòfec de Políxena, pero després abdós varen ser traslladats al Museu de Troya.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Campbell; Tritle, {{{nom2}}} (2012). The Oxford Handbook of Warfare in the Classical World (en en), Oxford University Press, p. 150. ISBN 9780199719556.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Rose (2014). The Archaeology of Greek and Roman Troy (en en), Cambridge University Press, p. 137-140. ISBN 9780521762076.
  3. A reconstitution is visible in Rose (2013). The Tombs of the Granicus River Valley IV: The Çan Sarcophagus (en en), pp. 129-142.
  4. Miszczak, Izabela (2017). Gallipoli Peninsula and the Troad: TAN Travel Guide (en en), ASLAN Publishing House, p. 98. ISBN 9788394426927.
  5. Körpe, Reyhan. A New Painted Graeco- Persian Sarcophagus From Çan, Studia Trioca, Band XI, 2001, 383-420. (en en).
  6. 6,0 6,1 6,2 Çanakkale Archaeological Museum notice
  7. 7,0 7,1 Rose (2014). The Archaeology of Greek and Roman Troy (en en), Cambridge University Press, pp. 130-140. ISBN 9780521762076.
  8. Shepherd, William. Plataea 479 BC, p. 110.


Referències

[editar | editar còdic]