Anar al contingut

Santuari i termes romanes de Mura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Termes de Mura. Reconstrucció. Vista general.JPG
Reconstrucció de les Termes de Mura situada en el Museu Arqueològic de Llíria.
Archiu:Termes de Mura. Basilica thermarum.JPG
Basilica thermarum de les Termes de Mura.
Archiu:Termes de Mura. Caldarium masculí. Arcs soterranis.JPG
Arcs del caldarium masculí.
Archiu:Termas Romanas de Mura - Maqueta.jpg
Maqueta que recrea l'aspecte original de les Termes Romanes de Mura.

El Santuari romà de la partida de Mura, en part coneguda com Pla de l'Arc, constituïx un dels conjunts arquitectònics de finals de el I més singulars i importants de l'Hispania Romana. Presenta un estat de conservació excelent, sense construccions superpostes i en un grau d'integració urbanística notable, ya que en l'actualitat el jaciment definix la denominada Plaça dels Termes. Els restants conservats són part del gran complex de caràcter públic -d'uns 20.000 metros quadrats-, en el que es diferencien vàries zones: una religiosa (organisada al voltant d'un santuari oracular), un conjunt termal doble (que funciona com a complex lúdic en funció curativa) i les dependències i establiments dotacionales.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Com a molts atres conjunts monumentals romans, la seua finançació dependria de notables, magistrats o senadors vinculats a la ciutat. Este tipo de donacions, molt comunes en época romana, eren realisats com un acte de beneficentia (acte de generositat privada a favor de la colectivitat) que tenia com a objectiu el millorar la popularitat i prestigi del donant i, d'esta manera, promocionar la seua carrera política. En época baix imperial les termes s'abandonen, sent ocupades successivament en época bizantina i visigoda, provablement com a monasteri cristià fins a mediats de el VII en que s'abandonen definitivament.[2]

El santuari oracular

[editar | editar còdic]

El santuari oracular apareix definit per un recint tancat -temenos- de planta llaugerament trapezoidal adaptat al planejament urbanístic existent. En el seu interior es conserven els restants d'un temple próstilo i dístilo in antis, seguint el model grec descrit per Vitrubio i una aedicula lateral.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «MALL». AnuariosCulturales.org. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015.
  2. Guia del Museu Arqueològic de Llíria
  3. "Anuaris Culturals p.161-162" http://www.anuariosculturales.com/monumenta%20CV/monumentacvindex.htm [1] archivat en Wayback Machine.


Referències

[editar | editar còdic]