Santuari de Nossa Senhora dona Boa Nova

La Capella de la Boa Nova, també coneguda com a Santuari de Nossa Senhora dona Boa Nova, es troba en la parròquia de Terena (São Pedro), municipi d'Alandroal, districte i archidiòcesis d'Évora.

Santuari de Nossa Senhora dona Boa Nova

Història

És un santuari mariano molt antic, que es creu que va ser el resultat de la cristianisació dels cults pagans, ya que les ruïnes del temple del deu endovélico permaneixen en les rodalies del poble de Terena. Les referències històriques a este santuari es remonten al XIII, ya que en les Cantigas de Santa María, del rei Alfonso X de Castella, hi ha algunes composicions dedicades a Santa María de Terena:

El santuari representat en el Llibre de les Fortalees, Duarte d'Armes, 1509-1510

El temple data de el XIV, i és un rar eixemple d'iglésia fortalea portuguesa que ha sobrevixcut fins als nostres dies pràcticament intacta. L'orige de l'invocació Senhora dona Boa Nova sembla estar vinculat a la llegenda de la Fermosíssima María (Donya María, Reina de Castella), filla del rei Afonso IV de Portugal, que va acodir a la cort portuguesa per a demanar al seu pare que ajudara al seu marit en la batalla del Salat. La llegenda diu que la reina estava en este lloc, prop de Terena, quan va rebre la bona notícia, de la que va nàixer l'advocaació Boa Nova. El cult seguix molt viu, sent este santuari l'escenari d'un gran pelegrinage que se celebra la primera fi de semana despuix de Pasqua. L'importància d'esta romeria en la regió és tal que el dilluns de Pasqua (dia principal de la festa) és la festa municipal del municipi de Alandroal. El Santuari de Nossa Senhora dona Boa Nova va ser classificat com Monument Nacional en 1910.

Exterior del temple

El Santuari és una joya de l'arquitectura religiosa de el XIV, una iglésia-fortalea de planta cruciforme, poc comuna en Portugal [segons la definició de Mário Chicó, vore el Monasteri de Flor dona Rosa i l'Iglésia de Vora Cruz de Marmelar], construïda en forta mamposteria de granit, coronada en almenas moriscas. En les fronteres nort, sur i oest s'òbrin pòrtics en arcs ogivals gòtics i estrets buits migevals, arrematats per balcons defensius, en matacanes (des d'a on es tirarien líquits hirvientes en cas d'atac), decorats en pedres en l'escut real portugués. La frontera principal està ademés adornada per un senzill campanar, afegit en el XVIII. L'iglésia estava originalment baix el patrocini de l'Orde de Avis, i posteriorment va ser assumida pels Comtes de Vila Nova (de Portimão).