Santuari de My Són
El Santuari de My Són (Mỹ Sơn) és un conjunt de temples hindús abandonats i parcialment en ruïnes, construïts entre el sigle IV i el XIV pels reis champa (Chiêm Thành en vietnamita).[1][2] Els temples estan dedicats a la veneració del deu Shiva, conegut en varis noms localment, el més important dels quals és Bhadreshvara.
My Són es troba prop del poble de Duy Phú, en el districte de Duy Xuyên en la província de Quang Nam en el centre de Vietnam, a 69 km al suroest de la ciutat de Dona Nang i aproximadament a 10 km de la ciutat històrica de Trà Kiệo. Els temples estan en una vall d'aproximadament dos quilómetros d'ample que està rodejat per dos cadenes montanyoses.
Des del sigle IV fins al XIV, la vall de My Són va ser lloc de cerimònies religioses per als reis de les dinasties gobernant de Champa, aixina com lloc de sepeli per a la realea Cham i héroes nacionals. Estava relacionada estretament en les propenques ciutats Cham de Indrapura (Đồng Dương) i Simhapura (Trà Kiệo). En un moment determinat, el lloc va aplegar a comprendre més de 70 temples aixina com numeroses estelas en inscripcions històricament importants en sánscrito i en cham.[3]
My Són és potser el lloc arqueològic habitat durant més temps en Indochina, pero una bona part de la seua arquitectura va ser destruïda pel bombardeig en estora dels nortamericans durant una sola semana de la guerra de Vietnam.[4]
El complex de temples de My Són està considerat com un dels més destacats complexos de temples hindús en el surest d'Àsia i és el lloc més destacat d'este tipo en Vietnam. A sovint es compara en atres complexos de temples històrics en el surest d'Àsia, com Borobudur de Java en Indonèsia, Angkor Wat de Camboya, Bagan de Myanmar i Ayutthaya de Tailàndia.
Estan inscrits com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l'any 1999. En la seua trobada 23.º, l'Unesco va acordar este reconeiximent basant-se en el seu criteri C (II), com un eixemple d'evolució i canvi en la cultura, i segons el criteri C (III), com a evidència d'una civilisació asiàtica que ara es troba extinta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «KINGDOM OF CHAMPA». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2012. Consultat el 21 d'octubre de 2017.
- ↑ Andrew David Hardy, Mauro Cucarzi, Patrizia Zolese Champa and the Archaeology of Mỹ Sơn 2009
- ↑ Ngô Văn Doanh, My Són Relics, p.3-4.
- ↑ «My Són, Vietnam». Global Heritage Fund. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santuario de My Son» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.