Santo Stefano d'Aveto
Santo Stefano d'Aveto és una comuna de Italia, d'1.251 habitants, en la Província de Génova, distant de la capital regional prop de 70 quilómetros.
Història
L'assentament humà en esta zona provablement es remonta a la prehistòria, en a on prontamente es va convertir en un important centre del valle del Aveto, especialment gràcies a la seua privilegiada posició geogràfica, frontera entre diverses cultures locals, en especial el pueblo ligur. Segons algunes fonts històriques, una de les últimes batalles del Imperio Romano pel domini sobre els ligures va tindre lloc en les ales del Mont Penna.[1]
En el XII, el feu de Sant Stefano i tota la vall varen ser cedits a la família Malaspina[2] per Federico Barbarroja per mig d'un diplomar imperial. Este últim va dotar al poble i al territori circumdant de numeroses fortificacions i castells, incloent l'encara existent castell de Malaspina prop de la ciutat. Posteriorment, en 1495, els comtes Fieschi de Lavagna, ya presents en els demés valls adjacents, varen adquirir el feu[2] als propis Malaspina, i esta venda a Giovanni Luigi Fieschi va ser confirmada primer per l'emperador Maximiliano I de Habsburgo[2] i despuix per Carlos V.[2]
En 1547, despuix de la famosa i històrica conspiració de la família Fieschi contra la família genovesa Doria, el territori va quedar somés a esta última, en la persona del propi almirant Andrea Doria.[2] i despuix es va incorporar als territoris de la República de Génova. La propietat del feu de Sant Stefano va passar a partir de 1649 als descendents de la família Doria Pamphilj[2] El nou domini de la família Doria va causar descontent entre la població local en el temps, pels continus abusos i el desgovern del feu, lo que va desencadenar una verdadera insurrecció popular en 1796 que va terminar en l'assessinat dels propietaris del castell local; no obstant, la família Doria va mantindre el señorío de Sant Stefano fins a 1797.[2]
En la caiguda de la República de Gènova i la supressió dels feus imperials, despuix de la nova invasión napoleónica en Italia, el territori avetano va vore la constitució dels primers municipis autònoms[2] que es varen insertar, a partir del 2 de decembre de 1797, en el departament de les Montanyes Ligures Orientals, en Ottone com la seua capital, dins de la recent formada República Ligur. A partir del 28 d'abril de 1798, en les noves ordenances estatals franceses, Santo Stefano d'Aveto va retornar al XI cantón, com a capital, de la jurisdicció de les Montanyes Ligures Orientals i, a partir de 1803, el centre principal del V cantón de Aveto en la jurisdicció de Entella.
En 1803, els municipis suprimits de Amborzasco i Magnasco es varen incorporar al territori municipal de Santo Stefano d'Aveto, i en 1804, els municipis de Allegrezze , Alpepiana i Pievetta, establits en 1797. Anexionado al Primer Imperio Francés entre el 13 de juny de 1805 i 1814, es va incloure en el departament dels Apenins . En 1805, el municipi de Rezzoaglio va cedir el llogaret de Cabanne [2] al municipi de Santo Stefano d'Aveto .
En 1815, despuix de la caiguda de la dominació napoleònica i despuix del consegüent Congrés de Viena de 1814, el territori avetano va passar al Reino de Sardenya en nous canvis administratius: el més important va ser la supressió del municipi de Rezzoaglio -encara que el registre civil local va permanéixer allí fins a 1876[3] — i la seua agregació al de Santo Stefano d'Aveto. Al mateix temps, tota la zona al voltant del río Aveto també va ser dividida entre dos províncies diferents i limítrofes del regne baix la divisió de Gènova: les localitats de Alpepiana, Ascona, Brignole, Calcinara, Casaleggio, Caselle, Cornaleto, Costafigara, Ertola, Esola, Garba, Isola Rotonda, Lovari, Molini, Pareto, Pievetta, Scabbiamara, Torrini, Torrio (en la punt aduanero de Pietra-Sorello fronteriç en el Ducado de Parma y Piacenza), Vicomezzano, Vicosoprano, Villa Cerro, Villa Piano varen ser inclosos en la província de Bobbio; el territori oriental restant es va agregar directament a Santo Stefano d'Aveto en la Província de Chiavari.
En 1859, en el decret Rattazzi , el territori occidental de Aveto va passar al distrito de Bobbio (en la Província de Pavía) i l'oriental al districte de Chiavari (en la Província de Génova), i esta divisió va continuar inclús en la proclamació del Regne d'Itàlia en 1861. En 1918, en la disposició de la llei de variació n.º 621 del 28 d'abril de 1918, la reconstitució del municipi de Rezzoaglio va conduir a la transferència d'una gran part del territori de Aveto del municipi de Santo Stefano d'Aveto, que, a partir de 1923, va quedar íntegrament inclós en el districte IV de Santo Stefano d'Aveto del distrito de Chiavari.
La figura del carabinero Albino Badinelli (medalla d'or al mèrit civil), fusilat pels fascistas despuix d'entregar-se espontàneament a canvi d'alguns civils i salvar el llogaret de les flames, està vinculada al territori de Sant Stefano d' Aveto i al periodo de la Segunda Guerra Mundial. Badinelli, abans de morir baix les bales del fusil, va besar el crucifix i va declarar obertament el seu perdó als seus assessins. [4]
Des de 1973 fins al 30 d'abril de 2011 va formar part de la comunitat montanyosa de Valli Aveto, Graveglia i Sturla.
Monumentos
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 2881 | 2776 | 2615 | 2571 | 2165 | 2494 | 2172 | 2307 | 2270 | 2001 | 1851 | 1600 | 1368 | 1257 |
Referències
- ↑ Fonte dal siti del Comune vaig donar Santo Stefano d'Aveto de septiembre de 2008/https://web.archive.org/web/20080908014655/http://www.comune.santostefanodaveto.ge.it/it/Comune.asp archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Fonte dal sito del Sistema Informatico Unificato per le Soprintendenze Archivistiche» (en it). Consultat el 20 de septiembre de 2010.
- ↑ «Fonte dal sito del Sistema Informatico Unificato per le Soprintendenze Archivistiche» (en it). Consultat el 20 de agosto de 2010.
- ↑ Plantilla:Santiebeati