Santiniketan
Santiniketan (Plantilla:Lang-bn Shantiniketôn) és una chicoteta localitat propenca a Bolpur en el districte de Birbhum en Bengala Occidental (Índia). Va nàixer per iniciativa del famós escritor indi Rabindranath Tagore que va fundar en 1901 en eixe lloc una escola experimental, que acabaria convertint-se en l'universitat Visva-Bharati, gràcies sobretot els diners que va obtindre en guanyar el premi Nobel en 1913, i que és una de les més renombradas de tota Índia, en una llista d'alumnes que inclou a l'economiste Amartya Sen, al director de cine Satyajit Ray o a l'historiador de l'art R. Siva Kumar[1] Santiniketan rep també cada any mils de visitants atrets per la fama de Tagore, puix va anar allí a on va escriure la majoria de les seues obres lliteràries.
El 20 de giner de 2010 el «Santiniketan» va ser inscrit en la Llista Indicativa de l'Índia[2] i va ser inscrit finalment com Patrimoni de la Humanitat pel World Heritage Committee en 2023.[3] L'Unesco fa la següent descripció:
Història
[editar | editar còdic]
Entre 1891 i 1901 Rabindranath Tagore va estar vivint en el camp bengalí, un periodo que va ser crucial en la formació del seu pensament polític i social puix allí, «va quedar convençut per al restant de la seua vida de la superioritat moral de la civilisació preindustrial sobre la cultura mecanisada moderna» i de que «la autorrealización de l'Índia devia començar en els seus llogarets». D'esta reflexió va sorgir l'idea de fundar en 1901 una escola experimental en el camp en el nom de Santineketan. Precisament eixe mateix any Tagore va publicar el seu ensaig La civilisació oriental i occidental a on va expondre per primera volta les seues idees, convertit «a tots els efectes en un dels observadors més lúcits i en un dels crítics més severs de la europeización de l'Índia».[5] En 1905 Tagore, com atres intelectuals asiàtics, va celebrar la victòria de Japó en la guerra rus-japonesa i va organisar en l'escola una improvisada desfilada en els seus alumnes.
L'escola va ser creixent fins a donar naiximent a una universitat internacional en la que es varen formar alguns dels principals artistes i pensadors de l'Índia, com Satyajit Ray i Amartya Sen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2017. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ Vore en l'entrada «Santiniketan» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 12 d'agost de 2016.
- ↑ «Santiniketan» (en en).
- ↑ Santiniketan
- ↑ Mishra, Pankaj (2014). De les ruïnes dels imperis. La rebelió contra Occident i la metamorfosis d'Àsia, Barcelona: Galàxia Gutenberg, pp. 333-334; 338-340. ISBN 978-84-16072-45-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santiniketan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.