Sant Martín 344
Sant Martín 344 és una torre d'oficines que es troba en el centre financer de la ciutat de Buenos Aires.
L'edifici va ser proyectat per l'estudi d'arquitectura Mario Roberto Álvarez i Associats, i construït entre 1992 i 2003 per la seua comitente, la companyia RAGHSA que també és propietària de la torre, les oficines de la qual són llogades. Es va tractar d'una obra molt demorada que va començar estant a càrrec de l'estudi Pfeifer-Esquerrer, es va vore paralisada per l'efecte Tequila i recent va prendre velocitat en l'any 2000.[1] L'estudi dels arquitectes René Iannuzzi i Gualter Colombo es va fer càrrec de la direcció de l'obra, Obres Metàliques S. A. va proveir les estructures i el vidre per al mur cortina de la frontera va ser fabricat per la firma Peter Müller d'Houston (Estats Units). Un accident laboral va ocórrer durant l'obra, quan el 2 d'octubre de 2000 tres obrers varen fallir en caure en un montacargas des del pis 24 de l'estructura.[2]
Sant Martín 344 és una torre de perímetro lliure i 122 metros d'altura que trenca en el teixit i l'escala característiques del centre porteño, a on els carrers són angosts i els edificis de menor altura. Per això es va decidir aplicar un retir de 9 metros sobre la llínea de fronteres, brindant una plaça seca d'accés i una major perspectiva, al mateix temps que es resalta el veí Museu Mitre (una antiga vivenda colonial de dos plantes). Posseïx tres subsol d'estacionament, una planta baixa d'accés i conexió en la galeria comercial, i 30 pisos d'oficines i servicis. Està servida per dos bateries de quatre ascensors, una de les quals circula fins al pis 14, i la segona des del 15 al 30. Esta solució ya havia segut aplicada per Álvarez en la torre Intercontinental Plaça.
Pero els detalls més representatius de Sant Martín 344 són la seua frontera, a on es intercalan franges de vidre opac i blocs de granit serra chica en textura similar a pedra pómez; i el seu arremate inclinat que exagera la perspectiva quan li'l veu des del nivell del carrer, fent semblar més alta a l'edifici.
.JPG){kind=link}
La torre forma part d'un complex que inclou un segon edifici de sèt plantes i una galeria comercial en accés pel carrer Florida, que funciona com a sucursal de la tenda Falabella, cridada Galeria Mitre. L'espai del conjunt es va generar unificant els terrenys que abans ocupaven dos antics edificis adjacents pertanyents al diari La Nació: el del carrer Sant Martín va ser demolit totalment per a donar lloc a la torre, i del del carrer Florida es va conservar la seua frontera neocolonial, perdent no obstant tots els seus interiors originals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jurat, Miguel; Maxitorre en el microcentro. Diari d'Arquitectura, 14 d'octubre de 2002. Clarín, Buenos Aires. (p. 11)
- ↑ Tres morts en caure un montacargas Diari La Nació, 3 d'octubre de 2000.
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Martín 344» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.