Sammlung Goetz
La Sammlung Goetz (en espanyol, Colecció Goetz) és una colecció privada d'art contemporàneu situada en el barri d'Oberföhring, en Munich (Alemània). Reunida per la coleccionista muniquesa Ingvild Goetz, es mostra al públic per mig d'exposicions temporals en un edifici propi proyectat per l'estudi suís Herzog & de Meuron.[1] L'edifici d'exposicions permaneix tancat per obres de rehabilitació, per lo que les mostres en fondos de la colecció es presenten en l'espai /Schaufenster, en el centre de Munich.[1]
Colecció
La colecció es va desenrollar a partir de les obres procedents de l'activitat anterior d'Ingvild Goetz com a galerista en les décades de 1960 i 1970. Al començament de la década de 1990 el conjunt es va concentrar en l'art povera i, en el temps, va sumar als Young British Artists i a la pintura i l'escultura nortamericanes com a nous focs. Entre els artistes representats figuren Thomas Schütte, Roni Horn, Cindy Sherman, Peter Fischli i David Weiss, Mono Hatoum, Mike Kelley i Matthew Barney. Entre els camps d'incorporació més recent es conten l'art italià dels anys 1960 i 1970 i el grup japonés de vanguarda Gutai.[2] El fondo d'art povera comprén més de 150 obres, entre elles peces de Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Jannis Kounellis, Mario Merz i Michelangelo Pistoletto.[3] En 2013, la coleccionista es va desprendre de 128 obres, que varen ser subastades; el producte de la venda es va destinar a proyectes socials en Munich.
La fotografia és l'àrea més extensa de la colecció, en prop de 1500 obres que comprenen des dels estudis de moviment d'Eadweard Muybridge fins als treballs de Wolfgang Tillmans. Les obres sobre paper sumen més de 1000 peces. l'art dels nous mijos, un camp que Goetz va escomençar a reunir al començament dels anys 1990, supera les 500 obres i inclou el cicle Cremaster de Matthew Barney i instalacions de Pipilotti Rist.[2]
Edifici
L'edifici d'exposicions va ser proyectat pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron en 1989-1990, eixecutat en 1991-1992 i terminat en 1993.[1] La direcció d'obra va córrer a càrrec de Josef Peter Meier-Scupin i les sales d'exposició es varen desenrollar en colaboració en l'artiste Helmut Federle.[1] Va ser el primer edifici d'exposicions realisat per l'estudi.[1] Goetz va encarregar el proyecte en 1989 per recomanació de l'artiste Helmut Federle. Des de la seua obertura en 1993, la casa va funcionar com a museu privat en exposicions semestrals comisariades per la pròpia coleccionista, que podien visitar-se prèvia inscripció.
Les ordenances urbanístiques de la zona residencial llimitaven la superfície i l'altura de l'edifici, per lo que partix del volum es va enterrar per a alcançar la superfície expositiva prevista.[4] La construcció partix d'una banyera de formigó afonada en el terreny sobre la que es recolza una estructura de fusta i vidre, lo que produïx des de l'exterior l'efecte d'un volum suspés.[1][5] Una banda perimetral de vidre mat introduïx llum natural de manera uniforme tant en la planta superior com en la planta enterrada.[1] Els murs, de 4 i 5,5 metros d'altura, estan revocats en algeps sense pintar.[4]
En 2004 el museu es va ampliar en un àrea subterrànea denominada BASE 103, destinada inicialment a la presentació d'art dels nous mijos, que s'havia convertit en un foc creixent de la colecció.[1] La reforma dels antics almagasens la va portar a terme l'arquitecte Wolfgang Brune en consulta en Herzog & de Meuron.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Ausstellungsgebäude» (en de). Sammlung Goetz. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ 2,0 2,1 «Sammlungsbereiche» (en de). Sammlung Goetz. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ «Highlights der Sammlung» (en de). Sammlung Goetz. Consultat el 2026-07-03.
- ↑ 4,0 4,1 «Colecció Goetz, Munich» (en és). Arquitectura Viva. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ Karen Cilento. «Sammlung Goetz Munich / Herzog & de Meuron» (en en). ArchDaily. Consultat el 2026-06-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sammlung Goetz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.