Salvaguardias nuclears

Equip d'inspectors de el OIEA (en unes pràctiques)

Equip d'inspectors de salvaguardias de el OIEA (en unes pràctiques)

Les salvaguardias nuclears són les mides d'examen i supervisió que eixercides sobre l'indústria d'un determinat país permeten comprovar que el seu us de la tecnologia nuclear s'orienta solament a fins pacífics i no a un desenroll militar per a obtindre armes nuclears. Les principals activitats de salvaguardias nuclears són les que aplica l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA); en l'àmbit regional tenen també una importància considerable les salvaguardias nuclears que aplica per a l'Unió Europea l'agència Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

Base llegal de les salvaguardias en el Dret Internacional

El principi d'aplicació de les salvaguardias nuclears es troba recollit en l'artícul III del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). Llegits conjuntament, este artícul i l'artícul IV arrepleguen la previsió de que els Estats no dotats d'armes nuclears firmants del Tractat i que se someten a les salvaguardias nuclears administrades per el OIEA podran desenrollar en llibertat les aplicacions de l'energia nuclear en fins pacífics i podran també beneficiar-se de la cooperació d'atres Estats i de l'assistència de el OIEA per a eixe objectiu.

L'Artícul III de el TNP establix que el OIEA administra les salvaguardias internacionals per a verificar que els Estats partixes en el TNP que no posseïxen armes nuclears complixquen el compromís de no proliferació que han contret, “con miras a impedir que l'energia nuclear es desvie d'usos pacífics cap a armes nuclears o atres dispositius nuclears explosius”.

L'Artícul IV de el TNP preveu que el OIEA facilitarà i proporcionarà un conducte per als esforços encaminats “al major desenroll de les aplicacions de l'energia nuclear en fins pacífics, especialment en els territoris dels Estats no posseïdors d'armes nuclears que siguen Parts en el Tractat, tenint degudament en conte les necessitats de les regions en desenroll del món”.

Els Acorts de Salvaguardias de el OIEA

Els Estats que firmen el TNP com a Estats no dotats d'armes nuclears s'obliguen a acceptar l'aplicació de salvaguardias sobre la seua indústria i les seues activitats per part de el OIEA. Per a això conclouen un acort de salvaguardias en l'Organisme.

Els tipos de salvaguardias que el OIEA aplica depenen dels Acorts que té firmats en els països. En virtut d'ells, es poden tindre els següents tipos:

Acorts de salvaguardias àmplies

Els Acorts de Salvaguardias Àmplies (ASA) que el OIEA firma en els distints Estats servixen per a que el Departament de Salvaguardias de el OIEA puga verificar que els materials nuclears no es desvien del seu us llegítim en fins pacífics cap a fins militars. Estos acorts tenen unix alcanç global, que inclou dins del seu àmbit d'aplicació a totes les instalacions i activitats d'un Estat. Dites salvaguardias són aplicades pels inspectors de el OIEA en colaboració en les autoritats nacionals. 

No obstant, les successives crisis relacionades en la proliferació nuclear en el Surest asiàtic i en l'Orient Pròxim varen posar de manifest que era necessari enfortir cada volta més la funció de salvaguardias de el OIEA.

Protocols adicionals

Els Protocols Adicionals als ASA preveuen mides reforçades per a poder detectar en major exactitut qualsevol possible desviació de materials nuclears. Davant les crisis desencadenades pel desenroll de programes nuclears no declarats en el Surest asiàtic i en l'Orient Pròxim a partir del deceni de 1990, la comunitat internacional va considerar que s'ha fet necessari l'establiment (i l'universalisació) dels Protocols adicionals als Acorts de salvaguardias, ya que reforcen considerablement la capacitat de verificació de el OIEA.

El Protocol Adicional reforça el sistema de salvaguardias en primer lloc per mig de la possibilitat de recaptar i rebre informació adicional sobre les instalacions nuclears i sobre activitats relacionades en el cicle de combustible nuclear, incloent aquelles en les que no s'utilisa material nuclear (comprenent activitats com l'investigació, fabricació d'equips, etc…), informació que serà evaluada per el OIEA; i en segon lloc reforçant els drets d'accés dels inspectors de el OIEA a qualsevol lloc dins dels emplaçaments nuclears i aquells llocs en els que es desenrollen activitats subjectes a declaració (accés complementari), en l'afegitó del factor sorpresa (passant d'inspeccions programades en els operadors en varis dies d'antelació a inspeccions anunciades en només 24 hores d'antelació).

La posada en pràctica de l'Acort de Salvaguardias junt en el Protocols Adicional, més una colaboració de confiança en el país examinat, permeten a el OIEA certificar en la major fiabilitat l'absència de desviació del material nuclear cap a fins de proliferació. Una volta que el OIEA conseguix alcançar eixa conclusió, pot posar en marcha les mides denominades com salvaguardias integrades, que permeten una simplificació dels procediments, mantenint la fiabilitat de les conclusions.

Per als cinc Estats que han firmat el TNP com a Estats dotats d'armes nuclears (China, EE. UU., França, Rússia i Regne Unit) no existix l'obligació d'acceptar l'aplicació de les salvaguardias de el OIEA. Ara be, estos cinc Estats han concertat en el OIEA “acorts d'oferiment voluntari”. Segons tals acorts, estos Estats oferixen voluntàriament a el OIEA determinats materials nuclears, o instalacions nuclears, i el OIEA selecciona sobre eixa base unes instalacions a on aplica les salvaguardias.