Salina de Salins-els-Bains
Les antigues Salines de Salins-els-Bains en el Jura, registrades des del 2002 en la llista indicativa de l'UNESCO es va convertir en Patrimoni de la Humanitat en 2009 junt a la salina real de Arc-et-Senans en la denominació De la gran salina de Salins-els-Bains a la salina real de Arc-et-Senans, la producció de sal ignígena.
Són propietat del municipi de Salins-els-Bains des de 1966. Les Salines de Salins-els-Bains formen part de la ret de Museus de tècniques i cultures
Història
La Gran salina de Salins-els-Bains, va ser explotada des de l'Edat Mija, i provablement abans. Inclou tres edificis: els almagasens de la sal, la construcció de pous i una vivenda.
Està conectat a la salina de Arc-et-Senans per dos saumoductos de 21 km de llarc, pels que circulava l'aigua en baixa salinitat de les de Salins.
Va tancar les seues portes en 1962. És un testic de l'història de la producció de sal en França.
Principi d'obtenció
Es captava la salmorra, que conté 330 grams de sal per litro d'aigua (en comparació, un litro d'aigua del Oceà Atlàntic conté 80 grams) en els pous i després, per galeries tancades, esta salmorra era conduïda per mig d'una bomba hidràulica (instalada en 1750). La roda de paleta era alimentada pel riu Furieuse. La bomba elevava a la superfície la salmorra que era distribuïda en grans plaques de ferro nomenades «forns» a on la calfava per a eliminar l'aigua i per a cristalizar la sal.
La llabor dels treballadors de la sal era molt àrdua, perque feya una intensa calor en els forns.
A partir de 1779 la salmorra s'enviava a la salina de Arc-et-Senans, puix en les afores, els boscs la fusta dels quals es va utilisar per als forns de calefacció, casi havien desaparegut.
Hui en dia la salmorra salina bombejada alimenta un balneari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salina de Salins-les-Bains» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.