Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Taricha torosa - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Taricha torosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Salamandra de Califòrnia»)
salamandra de Califòrnia (Taricha torosa)


La salamandra de Califòrnia (Taricha torosa) és una espècie d'amfibi urodelo de la família Salamandridae. El seu ranc de distribució s'inclou en l'estat nortamericà de Califòrnia, i potser també en Baixa Califòrnia, Mèxic.[1]

Taxonomia i sistemàtica

[editar | editar còdic]

Va ser descrita pel zoólogo alemà M. H. Rathke com Triton torosa en 1833. Despuix de numerosos canvis de nom, en 1953 K. P. Schmidt la va adscriure al seu actual gènero Taricha.[1]

Fins a 2007 es parlava de dos subespecies T. torosa torosa i T. torosa sierrae —salamandra de Serra Nevada—, pero estudis portats a terme per Shawn R. Kuchta varen demostrar que es tractava de dos espècies que compartixen el sur de la cordillera de Serra Nevada, en una zona d'hibridació en el riu Kaweah, en el comtat de Tulare.

Les poblacions de Sant Diego i península de Sant Francisco, a voltes denominades T. klauberi, no han segut tingudes en conte com a espècies diferents. No obstant, estudis recents de Shawn R. Kuchta i An-Ming Tan apunten a que sí puga tractar-se d'una espècie distinta.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per la costa de Califòrnia prop del nort de Sant Diego fins a la mitat del comtat de Mendocino, al nort de Sant Francisco; i per l'alvertent occidental de Serra Nevada, al sur del forcall principal del riu Kaweah. Potser també estiga present en Baixa Califòrnia.[1]

Són terrestres i diürns, llevat en l'época de reproducció, durant la que són aquàtics. Es troben en llocs humits, baix fustes o #llenya, en clavills de roques i caus abandonats.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els adults alcancen de 12,5 a 20 cm de llongitut, dels que de 5,5 a 9 són de la coa. D'aspecte robust i pell asprosa i granulada sense regates costales, són de color marró o marró groguenc dorsalmente i groc pàlit a taronja ventralmente. La zona dels ulls és més pàlida i apareixen saltones vists des de dalt. Durant la celosia, que alcancen al tercer any, els machos perden les rugosidades, desenrollant una pell plana i més clara, coa aplanada que els ajuda en la natació, cloaca unflada i almohadillas dures en la part inferior de les pates atrasseres per a subjectar a les femelles durant el amplexo. Els taperots són groc clar per damunt, en dos estretes llínees en l'esquena.

La seua pell secreta una substància venenosa que conté tetrodotoxina en la que es defén dels possibles predadores. Quan se senten amenaçats adopten una postura defensiva estovant el cos cap a dalt de manera que el color anaranjado de la pancha es fa visible.[2]

Alimentació

[editar | editar còdic]

En terra s'alimenten proyectant la seua llengua per a caçar els assuts, entre les que es conten els cucs, cucs, caragols, bavoses, cochinillas, insectes i atres invertebrats menuts. En el mig aquàtic les absorbixen obrint la boca, podent menjar ous i taperots d'atres amfibis. Els adults també poden predar sobre els seus propis taperots, que no són venenosos; per a evitar-ho, els adults secretan substàncies que els taperots reconeixen per a posar-se a cobert.[2]

Reproducció i creiximent

[editar | editar còdic]

La reproducció és aquàtica, dura de sis a dotze semanes, des de decembre fins a febrer. Els adults migran des dels seus quarters terrestres a charcas, estanys i remansos de rieres a on es congreguen. Posteriorment, de març a abril, retornen a terra. Els machos apleguen abans a les zones de freza i permaneixen més temps. Les femelles posen de dèu a cinquanta ous de tres a sis masses esfèriques independents que s'adherixen a vegetació, raïls, branques o roques sumergides fins a alcançar de 130 a 160 ous en total. Els taperots eclosionan a la veta de 14 a 52 dies i mantenen la seua forma durant varis mesos. A finals d'estiu o principis d'autumne té lloc la metamorfosis, que dura un parell de semanes. Estes salamandres recent metamorfoseados no tornaran a l'aigua fins a alcançar la seua madurea sexual.[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons