Saló de massages
Un saló de massages és un lloc en a on es proporcionen servicis de massage. A partir de el XIX, particularment en països de parla anglesa, alguns d'estos salons han funcionat com organisacions frontera per a la prostitució, per lo que el terme «saló de massage» s'ha convertit en un eufemisme per a un bordell en eixe idioma i uns atres.
Context
El terme «saló de massages» es referix ocasionalment a organisacions frontera que eixercixen la prostitució, víncul que es va popularisar en lo que es coneix com «els Escàndals de Massage de 1894» en el Regne Unit. En 1894, l'Associació Mèdica Britànica (BMA) va investigar la formació educativa i pràctica dels i les massagistes en Londres, i varen descobrir que la prostitució estava comunament associada en treballadors no calificats i endeutats que, a sovint, treballaven en títuls falsos. En conseqüència, els massagistes llegítims en eixe país varen fundar la Societat de Massagistes Entrenats (actualment coneguda com la Societat Calificada de Fisioteràpia o Chartered Society of Physiotherapy), en un émfasis en alts estàndarts acadèmics i un model mèdic de formació i entrenament de massagistes.[1]
Particularment en regions o països a on la prostitució és illegal, els salons de massages (aixina com saunes, spas o establiments similars) poden servir com a fronteres per a oferir servicis sexuals. Els bordells illegals disfrassats com a salons de massages són comuns en molts països.
El tipo de servici sexual que s'oferix en estos negocis varia àmpliament entre països i regions com a funció del nivell de regulació i llegalitat de les seues pràctiques. Per eixemple, els massages en certs salons poden incloure un «final feliç», eufemisme per a referir-se a que el massage finalisa en el client experimentant un orgasme. Ademés de servicis de «final feliç», i com a funció de les restriccions impostes en la majoria de clubs d'estriptis en països com els Estats Units, alguns locals de massages eròtics també oferixen ara servicis en a on el client pot masturbarse mentres veu a una stripper despullar-se.
Existix una zona grisa i ambigua respecte a quàn un massage ordinari es torna sexual en el cas de persones en interessos sexuals tals com la tripsofilia o tripsolagnofilia (un tipo de fetichisme en el que s'experimenta excitació sexual o orgasme en rebre un massage o formes relacionades d'estimulació), parcialisme (un interés sexual exclusiu en una part específica del cos distinta als genitals, com el fetichisme de peus, sens o glúteos), autofetichisme (excitació sexual derivada del propi cos o image personal) o el fetichisme dirigit a procediments o instruments mèdics o quirúrgics. Persones en estos interessos sexuals poden percebre com a eròtics o sensuals massages d'àrees del cos que no són erógenas o que no s'associen típicament en l'erotisme o la sensualitat.[2]
Espanya
En Espanya, els salons de massages en fins de prostitució són llegals sempre i quan no es donen casos de proxenetisme o tracta.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Callaway and Burgess, S. 2009. History of massage. Chapter 2 In: Casanelia, L and Stelfox, D (editors). Foundations of massage, 3rd edition. Harcourt Publishers Group (Austràlia). ISBN 978-0729578691.
- ↑ «Assessment and Diagnosis of Sexual Addiction».Journal of the American Psychiatric Nurses Association.8(5)
- 143–151.ISSN 1078-3903.doi:10.1067/mpn.2002.128827.Consultat el 2025-10-28.
- ↑ (2018).«Prostitució en Espanya».RTE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salón de masajes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.