Sajón occidental

El sajón occidental, parlat principalment en el Regne de Wessex, va ser un dels quatre diferents dialectes del anglosaxó. Els tres uns atres eren el kéntico, el mercio i el northumbrio (coneguts estos dos últims com dialectes ánglicos).

Va haver dos etapes en el dialecte saxó occidental: sajón occidental primerenc i sajón occidental tardà.

El saxó occidental primerenc va ser la llengua d'Alfredo el Gran (849-899). Per al XI, el dialecte havia evolucionat a saxó occidental tardà.

El saxó occidental tardà va ser el dialecte que es va convertir en el primer anglés "estandardisat" ("estàndart de Winchester"). Este dialecte va ser parlat majoritàriament en el sur i l'oest d'Anglaterra al voltant de l'important monasteri de Winchester, que era també la capital dels reis anglesos. No obstant, mentres atres dialectes de l'anglosaxó es parlaven en atres parts del país, sembla que tots els escrigues varen escriure i varen copiar manuscrits en esta forma escrita de prestigi. Coneguts poemas varen ser escrits en este dialecte, per eixemple, Beowulf i Judith. No obstant, abdós poemes semblen haver segut escrits originalment en atres dialectes anglosaxons, pero varen ser «traduïts» despuix en el saxó occidental tardà estàndart quan varen ser copiats pels escrigues.

El "estàndart de Winchester" va caure gradualment en desús despuix de la conquista normanda en 1066. Els monasteris no varen mantindre l'estàndart circulant perque els bisbes anglesos varen ser pronte reemplaçats per bisbes normandos que varen dur els seus propis llibres de text en llatí i les seues convencions lliteràries, i va haver menys necessitat de copiar o escriure en anglosaxó. El llatí pronte es va convertir en la "llengua per a tots els escrits sérios", en l'anglo-normando com a llengua de l'aristocràcia, i qualsevol estàndart anglés escrit es va alluntar de la memòria colectiva a mitan del XII.

El saxó occidental és el lluntà predecessor dels dialectes de West Country.