Anar al contingut

Sagell de Birmània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sagell de Birmània

El sagell de Birmània té dos lleons d'esquenes un a l'atre, i en el seu centre un mapa del país. El sagell està rodejat pels dissenys tradicionals de flors i una estrela en la seua part superior. Este escut, construït segons lo estipulat en el Capítul XIII de la Constitució de 2008, es va aprovar en el referèndum constitucional de Birmània de 2008.

Escuts històrics

[editar | editar còdic]

Fins a 1948, l'escut de Birmània era el símbol tradicional de la monarquia d'eixe país (i va continuar sent-ho durant la colonisació britànica i l'ocupació japonesa): el pavo real.

L'escut d'armes original de 1948 contenia un text birmà que es traduïa per "República de l'Unió de Birmània", aixina com tres lleons (el lleó en la part superior va ser més alvance substituït per una estrela). Ademés, el círcul al voltant del mapa contenia el versícul 194 del Buddhavagga en el Dhammapada en Pali, que es traduïx com "felicitat a través de l'harmonia" o "benestar a través de l'unitat".

Durant el govern socialiste de Ne Win, la Constitució de 1974 va adoptar un nou sagell de l'estat en els següents canvis: l'escut d'armes va ser modificat per a donar cabuda als símbols socialistes: una roda dentada, una estrela en la part superior, i dos fanegas de l'arròs. Les paraules en les cintes es varen canviar a unes atres que es traduïxen com "República Socialista de l'Unió de Birmània". En 1988, quan va haver un colp d'Estat, les paraules "República Socialista" varen ser llevades.

Vore també

[editar | editar còdic]