Saga Hellismanna
La saga Hellismanna (del nòrdic antic: la saga dels hòmens de la cova) és una saga tardana inspirada en els antics manuscrits de les sagues islandeses. Va ser escrita cap a 1830 per Gísli Konráðsson.[1][2]
Contingut
L'obra es basa en antics escrits com Landnámabók (llibre dels assentaments), llegendes i tradicions locals. Els acontenyiments es desenrollen en l'Islàndia de el X, i tracta sobre una banda de forajidos que actuen entre Borgarfjörður i Surtshellir.[3] Els forajidos eren coneguts com hólmverjar i apareixen mencionats en atres sagues com Saga Harðar ok Hólmverja.
Base històrica
En les coves de lava en Surtshellir s'ha trobat, en jaciments arqueològics, treballs de fortificació i ossos d'animals sacrificats, que podria datar-se en el periodo 880-960 d. C.[4]
Referències
- ↑ Islandica, Vol. 38, Cornell University Library, 1957, p. 39.
- ↑ Neijmann, Daisy (1996), Icelandic Voice in Canadian Letters: The Contribution of Icelandic-Canadian Writers to Canadian Literature, McGill-Queen's Press - MQUP, ISBN 0773583645 p. 102.
- ↑ Guðmundur Ólafsson, Thomas H. McGovern, Kevin P. Smith. «Outlaws of Surtshellir Cave: the Underground Economy of Viking Age lceland» I: Dynamics of Northern Societies. Proceedings of the SILA/NAB0 Conference on Arctic and Nofth Atlantic Archaeology, København 2004
- ↑ Guðmundur Ólafsson & al, "Surtshellir: a fortified outlaw cave in West Iceland" i The Viking Age: Ireland and the West, Papers from the Proceedings of the Fifteenth Viking Congress, Cork, 2005. Four Courts Press, 2010. ISBN 978-1-84682-101-1.
Bibliografia
- Saga Hellismanna, Björn Árnason (ed.), Pr. Isfirdinga, 1889
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saga Hellismanna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.